965 76 60 18 - Plaza 9 de octubre, 03778 Beniarbeig ajuntament@beniarbeig.org
El volei beniarbegí tanca la temporada 2018/2019 amb l’esperança de poder competir en el proper curs

El volei beniarbegí tanca la temporada 2018/2019 amb l’esperança de poder competir en el proper curs

El grup de volei de les Escoles Esportives Municipals finalitzarà el seu curs amb dues activitats, per una banda el 7 de juny l’equip farà un partit contra els pares i familiars, serà a les 18:00 al pavelló municipal. Per un altre costat l’últim entrenament està programat per al 19 de juny, quan tindrà lloc una sessió de jocs i berenar de comiat. Amb això tanquen una temporada marcada per la falta de jugadores i jugadors, que no els ha permés competir, però que tampoc els ha impedit continuar les dos sessions d’entrenament setmanals en la que han treballat tant la part física com la tècnica. De cara al proper curs tenen l’esperança de poder sumar alguns jugadors i jugadores amb qui reforçar l’equip d’alevins, una categoria on encara es pot competir amb una formació mixta.

“Las Provincias” es fa ressò de la trajectòria dels metges rurals amb la Dra. Vidosa com a exemple

“Las Provincias” es fa ressò de la trajectòria dels metges rurals amb la Dra. Vidosa com a exemple

L’edició del periòdic Las Provincias del passat divendres 10 de maig va oferir l’article «De vuelta a la esencia de la medicina» signat per B. Ortolà, on s’explica l’experiència de tres metges que, procedents de llocs professionals urbans o de gran centres hospitalaris, han decidit traslladar-se a consultoris d’àmbits rurals i de xicotetes poblacions.

Són Ricardo Murillo, Àngela Garcia i Marta Vidosa els protagonistes d’aquesta història, ja que són ells qui actualment es fan càrrec dels consultoris mèdics de la Vall de Gallinera, en el cas de Murillo i Garcia, i de Beniarbeig, de qui se n’ocupa Vidosa. En aquest últim cas, l’article resulta molt interessants a l’hora de conèixer què l’ha portat fins ací, com és el seu dia a dia a Beniarbeig i, sobretot, per tal de posar en valor la gran tasca que realitza. És per tot això que a continuació reproduïm algunes part de l’article.

Amb poc més de 1.300 pacients al seu càrrec, Marta Vidosa és la metgessa de Beniarbeig des 2015. Fins a aquesta data, havia treballat de coordinadora mèdica a Dénia des del 2008. Però la càrrega de treball l’obligava a estar molt de temps fora de casa, «els meus fills van ser els que em van demanar que busqués una alternativa per estar més temps amb ells a casa».

Va demanar el trasllat i als pocs dies li van proposar la plaça del consultori auxiliar de Beniarbeig: «era un gran canvi, d’estar en un transatlàntic i tenir al teu costat a 17 metges i 6 pediatres, passava a estar en un vaixell de rem, és a dir, sola amb una infermera, Judith Crespo, qui reparteix el seu treball entre Beniarbeig, Benidoleig i Ondara, pel que, de vegades, estic sola». Tot i això, explica que li suggeriren que provara i que si no li agradava, li buscaven un altre lloc,

«Però vaig trucar per dir que em quedava» .Després d’un temps en el seu nou lloc, tant Murillo i Garcia com Vidosa destaquen que hi ha diferències notables entre la medicina de ciutat i la rural «algunes positives i d’altres no tant». La càrrega de treball és una de les més destacades. Vidosa en canvi reconeix que ara s’ha d’encarregar de coses que a Dénia no feia: «complia la meua quota de pacients i per a les urgències teníem a un metge. Per sort tinc a Judith com a infermera amb la qual em vaig compenetrar d’allò més bé, l’única cosa dolenta és que no està ací tot el que voldria».

Un altre dels canvis que noten els tres professionals és la diferència de recursos. En el medi rural es disposen de molt pocs comparat amb la tecnologia que tenen a l’abast els seus companys en les ciutats.

Vidosa recorda que en arribar a Beniarbeig «no es feien analítiques, els pacients havien de desplaçar-se fins Ondara i els més grans depenien d’algú que els portara». Però fa dos anys el consistori va aconseguir que la prova es pua dur a terme ací els dimarts imparells de cada mes.

Encara que troba a faltar més mitjans, assegura que s’apanya amb el que té, a més remarca com a un benefici l’«autonomia i independència a la faena, jo m’organitze les consultes i les urgències». Els tres professionals destaquen la importància de la medicina preventiva, «és més fàcil practicar-la en tindre una menor població. Podem portar un control més estricte dels protocols de vacunació o de cribratge del càncer entre altres coses».

Tindre menys pacients permet estrènyer la relació, fins i tot fins a límits insospitats, «en la consulta faig de metge, d’administrativa, de psicòloga fins i tot de confessora», afirma Marta Vidosa. En definitiva, els tres metges ho tenen clar, no es canviarien a un municipi més gran. De fet creuen que tots els residents haurien de passar per aquesta experiència «almenys un cop a la vida».

Beniarbeig incrementa la seua població i s’iguala a la mitjana d’edat espanyola

Beniarbeig incrementa la seua població i s’iguala a la mitjana d’edat espanyola

Durant els últims anys les xifres de població s’han situat per dalt dels 1.900 habitants i amb una tendència de creixement lleugera però constant. És per això que és normal que la curiositat convide a preguntar-se si ja s’ha arribat a la xifra de 2.000 habitants.

Abans que res, cal tenir en compte que la tasca de recompte poblacional la duen a terme diversos organismes, amb criteris i valideses diferents. En primer lloc està l’Ajuntament de Beniarbeig, que s’encarrega del padró municipal i per una altra banda, es troba l’INE (Instituto Nacional de Estadística). Són les dades de l’INE les que són tingudes en compte per a la resta d’organismes i institucions oficials, com diputacions provincials o governs autonòmics.

D’aquesta manera, la xifra de població que presenta l’INE a finals de desembre referent a l’1 de gener del mateix any és la que té validesa per al següent any. Per exemple, en el cas de Beniarbeig durant tot aquest 2019 la xifra que es té en compte és la de l’1 de gener de 2018, que determina la població beniarbegina en 1.983 persones (978 dones i 1.005 homes). A hores d’ara al padró municipal hi consten 2.107 persones i la xifra proposada per l’INE, encara de manera provisional, també supera els dos milers, per la qual cosa tot apunta a que a partir d’ara ja es podrà afirmar que Beniarbeig és un poble de més de 2.000 hab.

Però, més enllà del valor simbòlic que té sobrepassar aquesta xifra redona, també tindrà algunes repercussions en la gestió municipal. Per exemple, el ple municipal passarà de 9 a 11 càrrecs electes per als següents comicis locals. També tindrà efectes sobre les subvencions, ja que existeixen casos on les subvencions valoren el número d’habitants i d’altres on la quantitat subvencionable passarà del 95% actual al 80% que correspon als municipis de més de 2.000 hab. L’increment poblacional també implica una major activitat humana, que sempre pot facilitar la implantació i consolidació d’alguns serveis i pel que fa al tracte fiscal per part de l’estat, aquest aportarà alguns ingressos més a través del Fons de Cooperació Municipal, ja que el seu import es determina pel nombre d’habitants.

A més, a banda de l’increment de ciutadans, en l’anàlisi demogràfic de Beniarbeig també destaca el descens de la mitjana d’edat durant els últims vint anys. D’aquesta manera, en 1998 al municipi hi havia 1.206 hab. amb una mitjana d’edat que se situava en 62, una població clarament envellida en comparació amb la mitjana espanyola que estava en aquells moments en 39,25. D’ençà, l’augment de la població ha anat acompanyat d’un rejoveniment demogràfic que ja en 2008, amb 1.900 hab., havia descendit fins als 50 anys de mitjana d’edat i que continuaria descendint de forma constant fins al dia de hui, on la mitjana és de 43,5. Una xifra que es correspon de manera quasi exacta a l’actual mitjana espanyola de 43,35 anys.

Monsenyor Esteban Escudero visita Beniarbeig i benedeix la reforma del cementeri municipal

Monsenyor Esteban Escudero visita Beniarbeig i benedeix la reforma del cementeri municipal

El passat dijous 8 de febrer la parròquia de Beniarbeig va rebre la visita pastoral del Bisbe Auxiliar de València, Monsenyor Esteban Escudero Torres, qui a més té assignada la seu titular de la vicaria de Diano composta per les comarques de la Marina Alta i la Safor. La visita va començar a l’església de Sant Joan Baptista, on els feligresos i les autoritats locals, encapçalades per l’alcalde Vicent Cebolla, van rebre al bisbe i a Mossèn Vicent Font, rector de la parròquia.

A continuació, tots els assistents es van desplaçar fins al cementeri municipal per tal de procedir a l’acte de benedicció de l’ossari i de les parts recentment reformades. La següent parada de la visita va ser l’ajuntament, on el mateix alcalde va fer d’amfitrió als visitants, mostrant-los les instal·lacions, entre les que destacava la reconvertida sala de plens. Va ser en aquest mateix espai on Escudero va firmar el llibre de visites i va agrair a tots els assistents la calorosa rebuda. Des del govern local també es va voler donar les gràcies a l’autoritat eclesiàstica per la seua presència al municipi, i amb eixa finalitat Cebolla va voler fer-li entrega d’una escultura obra de l’autor local Rafael Carrió.

Una volta finalitzat l’acte a l’ajuntament, la comunitat catòlica beniarbegina es va reunir en el saló parroquial, per a seguidament realitzar una missa en la que també es va comptar amb la presència d’alguns rectors de la comarca. Una volta finalitzada la missa l’Ajuntament de Beniarbeig va oferir un vi d’honor per atots els assistents.

En 2019 Beniarbeig disposarà de Teatre-Auditori

En 2019 Beniarbeig disposarà de Teatre-Auditori

El Teatre-Auditori de Beniarbeig sembla ser una realitat cada vegada més propera. Aquest mes de gener s’ha firmat l’acta de replanteig, la qual ha permès començar la construcció de l’edifici. Unes obres que tenen 8 mesos d’execució i que estan valorades en 850.000€. El resultat serà un teatre-auditori amb capacitat per a 304 espectadors. Per a tots aquells ciutadans que vulguen conèixer un poc més de com serà l’edifici, a partir del dilluns 4 de febrer estaran els plànols exposats a hall de l’ajuntament per a la seua consulta en horari d’obertura al públic.

Els Encontres a Beniarbeig mostren la història de la Generalitat a través de la seua Sala de Corts

Els Encontres a Beniarbeig mostren la història de la Generalitat a través de la seua Sala de Corts

La segona conferència dels Encontres a Beniarbeig 2019 ha tingut lloc el dijous 31 de gener i va comptar amb la presència de Rafael Garcia Mahíques, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de València, qui amb la conferència «El discurs visual de la Sala de Corts del Palau de la Generalitat de València» va explicar els orígens i interpretacions de la iconografia d’aquest espai.

La presentació de l’acte va ser a càrrec de Tomàs Llopis, escriptor i membre de la comissió organitzadora, que va voler recordar que les jornades d’enguany són una selecció de les 180 comunicacions que es van presentar en el congrés «La veu del Regne» que commemora el 600 aniversari de la Generalitat Valenciana.

A continuació va donar pas a Garcia Mahíques, qui va voler començar aclarint que, encara que el nom de la sala fa referència les Corts, aquestes no mai s’han reunit ací, i que el nom de Corts està vinculat a les representacions dels tres braços; el militar, el reial i l’eclesiàstic. Després d’una breu contextualització dels orígens de la sala, Garcia Mahíques va fer constar les característiques del concepte de discurs visual, enfrontant-lo al de «decoració» que tan sols té una finalitat ornamentista. En canvi, per al conferenciant, el discurs visual «ha de tenir significació, ja que ha de denotar un contingut d’allò que es vol dir». Un discurs visual que en el cas de la Sala de Corts no disposa d’una unitat discursiva, ja que «no hi ha una continuïtat programàtica entre la fusteria i la pintura mural». Com sempre, al final de l’acte, l’alcalde Vicent Cebolla va oferir un al conferenciant una escultura de l’artista local Rafael Carrió i va voler recordar que la propera conferència dels Encontres a Beniarbeig serà el dijous 28 de febrer a les 19:30, amb «Les relacions entre el rei i el regne a la Corona d’Aragó baixmedieval» a càrrec d’Eduard Juncosa.

Pin It on Pinterest