965 76 60 18 - Plaza 9 de octubre, 03778 Beniarbeig ajuntament@beniarbeig.org

L’edició del periòdic Las Provincias del passat divendres 10 de maig va oferir l’article «De vuelta a la esencia de la medicina» signat per B. Ortolà, on s’explica l’experiència de tres metges que, procedents de llocs professionals urbans o de gran centres hospitalaris, han decidit traslladar-se a consultoris d’àmbits rurals i de xicotetes poblacions.

Són Ricardo Murillo, Àngela Garcia i Marta Vidosa els protagonistes d’aquesta història, ja que són ells qui actualment es fan càrrec dels consultoris mèdics de la Vall de Gallinera, en el cas de Murillo i Garcia, i de Beniarbeig, de qui se n’ocupa Vidosa. En aquest últim cas, l’article resulta molt interessants a l’hora de conèixer què l’ha portat fins ací, com és el seu dia a dia a Beniarbeig i, sobretot, per tal de posar en valor la gran tasca que realitza. És per tot això que a continuació reproduïm algunes part de l’article.

Amb poc més de 1.300 pacients al seu càrrec, Marta Vidosa és la metgessa de Beniarbeig des 2015. Fins a aquesta data, havia treballat de coordinadora mèdica a Dénia des del 2008. Però la càrrega de treball l’obligava a estar molt de temps fora de casa, «els meus fills van ser els que em van demanar que busqués una alternativa per estar més temps amb ells a casa».

Va demanar el trasllat i als pocs dies li van proposar la plaça del consultori auxiliar de Beniarbeig: «era un gran canvi, d’estar en un transatlàntic i tenir al teu costat a 17 metges i 6 pediatres, passava a estar en un vaixell de rem, és a dir, sola amb una infermera, Judith Crespo, qui reparteix el seu treball entre Beniarbeig, Benidoleig i Ondara, pel que, de vegades, estic sola». Tot i això, explica que li suggeriren que provara i que si no li agradava, li buscaven un altre lloc,

«Però vaig trucar per dir que em quedava» .Després d’un temps en el seu nou lloc, tant Murillo i Garcia com Vidosa destaquen que hi ha diferències notables entre la medicina de ciutat i la rural «algunes positives i d’altres no tant». La càrrega de treball és una de les més destacades. Vidosa en canvi reconeix que ara s’ha d’encarregar de coses que a Dénia no feia: «complia la meua quota de pacients i per a les urgències teníem a un metge. Per sort tinc a Judith com a infermera amb la qual em vaig compenetrar d’allò més bé, l’única cosa dolenta és que no està ací tot el que voldria».

Un altre dels canvis que noten els tres professionals és la diferència de recursos. En el medi rural es disposen de molt pocs comparat amb la tecnologia que tenen a l’abast els seus companys en les ciutats.

Vidosa recorda que en arribar a Beniarbeig «no es feien analítiques, els pacients havien de desplaçar-se fins Ondara i els més grans depenien d’algú que els portara». Però fa dos anys el consistori va aconseguir que la prova es pua dur a terme ací els dimarts imparells de cada mes.

Encara que troba a faltar més mitjans, assegura que s’apanya amb el que té, a més remarca com a un benefici l’«autonomia i independència a la faena, jo m’organitze les consultes i les urgències». Els tres professionals destaquen la importància de la medicina preventiva, «és més fàcil practicar-la en tindre una menor població. Podem portar un control més estricte dels protocols de vacunació o de cribratge del càncer entre altres coses».

Tindre menys pacients permet estrènyer la relació, fins i tot fins a límits insospitats, «en la consulta faig de metge, d’administrativa, de psicòloga fins i tot de confessora», afirma Marta Vidosa. En definitiva, els tres metges ho tenen clar, no es canviarien a un municipi més gran. De fet creuen que tots els residents haurien de passar per aquesta experiència «almenys un cop a la vida».

Pin It on Pinterest