965 76 60 18 - Plaza 9 de octubre, 03778 Beniarbeig ajuntament@beniarbeig.org
SOLVIDA dona al municipi una carpa, una taula i dos bancs

SOLVIDA dona al municipi una carpa, una taula i dos bancs

Harald Wolff, como director de Solvida-Care Beniarbeig, la residencia para mayores situada en la calle Blasco Ibáñez, ha donado al Ayuntamiento de Beniarbeig una carpa y una mesa de piedra con cuatro bancos. La intención del consistorio es instalar la carpa en el campo de fútbol municipal, mientras que la mesa y los bancos se ubicaran en el Área Recreativa del Río Girona.

Harald Wolff, com a director de Solvida-Care Beniarbeig, la residència per a gent gran situada al carrer Blasco Ibáñez, ha donat a l’Ajuntament de Beniarbeig un envelat i una taula de pedra amb quatre bancs. La intenció del consistori es instal·lar la carpa al camp de futbol municipal, mentre que la taula i els bancs s’ubicaran a l’Àrea Recreativa de el Riu Girona.

BENIARBEIG CONFINAT: Com s’ha viscut la crisi del COVID-19 al nostre poble?

BENIARBEIG CONFINAT: Com s’ha viscut la crisi del COVID-19 al nostre poble?

Durant els últims tres mesos hem viscut a nivell mundial una situació ben extraordinària, on tots hem hagut de canviar la nostra rutina habitual per tal d’adaptar-la a les mesures establertes per les autoritats sanitàries. Segurament, la mesura que més ha alterat el nostre dia a dia ha estat el confinament i el cessament de la major part de l’activitat presencial.

Com la resta de pobles i ciutats, Beniarbeig ha viscut una situació ben insòlita, on al mateix temps que els carrers quedaven buits, finestres i balcons s’omplien iridescents missatges d’ànim, de decoració pasqüera i d’imatges de Sant Roc, que no debades, a banda d’exercir el patronatge local també és venerat com a protector de pestes i epidèmies.

Des del Butlletí d’Informació Municipal volem conèixer i compartir com s’ha viscut el confinament des de l’associacionisme, des de l’esport i des dels centres educatius locals, per la qual cosa hem demanat als seus protagonistes que ens expliquen com han adaptat la seua activitat a la nova situació.

Potser, el tancament dels centres educatius va ser el que generar més preocupació per a les famílies dels xiquets en edat escolar, sobretot a l’hora de conciliar la vida laboral i l’atenció als xiquets, per a la qual cosa mares, pares i familiars han hagut d’adaptar-se per fer-se’n càrrec d’ells. Però també des de la part pedagògica, ja que el sistema d’educació a distància que s’ha hagut d’improvisar ha forçat a docents, alumnes i famílies a fer ús de noves metodologies i ferramentes tecnològiques.

Per saber-ne més, parlem amb Vicent Molines, qui com a director del CEIP Benicadim ens indica que un dels principals obstacles que es van trobar al principi, va ser el de contactar una per una amb les famílies. Una volta resolta la fase del contacte, com era d’esperar, el sistema d’educació a distància que es va implementar comptava amb certes limitacions, ja que al trobar-se en una situació completament imprevisible, hi havia aspectes han hagut d’anar millorant-se amb el temps, com el coneixement i la formació de professorat i famílies en les noves tecnologies.

Amb tot, la resiliència de tota la comunitat educativa ha permès que les classes seguiren, i per exemple, en assignatures com educació física s’ha treballat amb jocs i exercicis adaptats a l’espai de cadascuna de les cases dels alumnes, així com també la importància de mantindre una alimentació saludable o l’elaboració de fitxes digitals per part del estudiants de tercer cicle. Com en la resta d’assignatures, totes aquestes activitats s’han hagut de replantejar i intentar allunyar de la condició de deures o obligatorietat, fomentant l’aprenentatge d’una manera que no afegesca més pressió a una situació ja complicada. Com per exemple en l’assignatura de música, on s’ha treballat a través de ferramentes com genially i YouTube, sempre amb l’objectiu principal de disfrutar d’aquest art.

La didàctica a través de l’audiovisual ha estat emprada de manera transversal, no tan sols per als alumnes més majors, sinó inclús en edats de 5 anys s’ha realitzat un projecte sobre el món dels insectes, on la mestra exposava a través de vídeos les instruccions que després els alumnes haurien de seguir per a que cadascú elaborara un fragment del que finalment serà un llibre col·lectiu.

Pel que fa a l’acabament d’aquest curs i l’inici del proper, Molines explica que «encara hi ha incertesa sobre l’evolució de la pandèmia, així que estem atents i a l’espera del que dicten les autoritats competents». Així i tot, el director es queda amb la part positiva d’aquest mesos, ja que «per part de tots ha sigut un període d’aprenentatge i adaptació molt intens a les noves tecnologies» i que també «ha motivat el replantejament d’alguns aspectes del sistema educatiu en una societat com l’actual, on cap cosa és per sempre».

L’altre centre educatiu que també ha hagut de modificar el seu funcionament ha estat l’Escola de Música de la Unió Musical Beniarbeig, segons la mateixa presidenta de l’associació, Ana Picornell Tous, un dels primers entrebancs a l’hora de fer les classes de forma telemàtica ha estat el d’establir les connexions entre alumnes i professorat, encara que en la majoria de casos no hi ha hagut incidències destacables quant a la disponibilitat i maneig de les ferramentes informàtiques.

De fet, segons Picornell «a través de programes de videoconferència, les classes d’instruments han seguit des del primer dia amb total normalitat, com les de llenguatge musical, on els professors han realitzat sessions grupals i individuals. Les classes de jardí musical ha estat les úniques que han costat més mantindre el seguiment, perquè són xiquets encara molt menuts i la part presencial és molt important». En aquest mateix sentit, la presidenta també ens explica que l’aturada dels assajos de la banda no ha impedit que els músics continuen treballant, ja que a través de la plataforma Smartmusic s’ha continuat amb la preparació de dues obres, encara que sí que s’ha posat de manifest que «nosaltres entenem la música d’una manera molt social i sí que trobem a faltar els assajos per a vore’ns, parlar i fer banda».

Amb l’actual situació, tots els ajuntaments han anunciat la suspensió dels actes festius en que les bandes solen participar i, consegüentment, això també pot posar a l’associació en una difícil tessitura, ja que segon Picornell «totes les actuacions d’estiu que teníem programades s’han suspés; ni Moros i Cristians, ni festes, ni res. Serà un estiu completament inusual per a nosaltres, que ens afectarà també per la part econòmica, ja no com a músics, sinó com associació, perquè una part important dels ingressos necessaris per al funcionament de la banda venen de les actuacions de l’estiu».

Pel que sembla, encara no se sap quan ni com la Unió Musical Beniarbeig reprendrà la seua activitat, però la representant dels músics es mostra esperançada quan afirma que «si tot va bé, és possible que en unes setmanes puguem ja tornar a assajar, i que els concerts a l’aire lliure també poden fer-se sense massa impediments, així que aprofitarem que ve l’estiu per intentar traure els instruments de casa i omplir els carrers de música».

Sembla ser que la coordinació a través d’internet ha estat una constant, ja que continuant amb l’associacionisme local, Alejandro Martínez Martí ens confirma que al Club d’Atletisme Capicua, també s’han organitzat de manera telemàtica i que les reunions per videoconferència han funcionat bé.

En canvi, on sí que han hagut de traure imaginació i creativitat els atletes locals és a l’hora de seguir amb els entrenaments a casa, que com explica Martínez «cadascú ha entrenat des de sa casa amb el que podia. Els que tenen màquines, com bicicleta estàtica o cinta de córrer, ho han utilitzat, altres han fet circuits corrent per dins de casa, per la cotxera o pegant-li voltes al xalet». Tot amb la intenció de mantindre l’activitat i no perdre la forma física i amb l’esperança tornar prompte a córrer amb normalitat. També, per la part organitzativa, Martínez indica que, per facilitar la continuïtat dels membres, s’ha decidit «suspendre el cobrament de les quotes als socis i patrocinadors».

Per ara, durant aquestes últimes setmanes en les que estem en Fase 1 i 2, els atletes local ja poden eixir a practicar esport, això sí, amb algunes restriccions, com no fer-ho en grups de més de 10 persones i sense eixir del terme municipal per a aquells esportistes no federats. En canvi, a diferència d’altres municipis, Beniarbeig no disposa de franja horària per a passejos i activitat esportiva, i a més compta amb un terme amb suficients carrers, camins i sendes, com per a que els atletes puguen realitzar les seues sessions d’entrenament de manera pràcticament normal.

D’aquesta manera, en la dimensió esportiva tan sols l’única qüestió que genera certa incertesa és la de la suspensió de les proves, on el representat del Capicua afirma que no sap «què passarà amb les curses i competicions, perquè algunes com el Circuit de la Marina sí que s’han suspés, altres proves de llarga distància s’han ajornat, però tampoc sabem si acabaran fent-se a la tardor, i clar, més enllà del dia de la competició, per a nosaltres tot això és el que ens motiva a entrenar i treballar dia a dia. Sense eixe tipus de metes haurem de buscar altres maneres de motivar-nos».

L’atletisme no ha estat la única disciplina esportiva que ha hagut d’adaptar-se al confinament, Esther Calatayud Morales, com a monitora de les sessions de fitness que tenen lloc al pavelló, ha traslladat totes les classes de Zumba, pilates, estiraments i tonificació al menjador de sa casa, des d’on ara els alumnes poden seguir-la a través de YouTube.

Calatayud reconeix que «ens va agafar el confinament d’un dia per a l’altre, i els meus alumnes em van suggerir de fer les classes per internet. Era una situació que no ens esperàvem i per això vaig començar a fer els vídeos com vaig poder. Van ser els mateixos alumnes els que van anar fent-me recomanacions per a millorar la gravació dels vídeos i, poc a poc, hem anat millorant». Un feedback que no s’ha limitat només a qüestions tècniques, sinó de continguts, ja que «un dels millors avantatges que ens hem trobat és que he pogut dissenyar algunes sessions pensant en persones concretes, que tenen alguna molèstia específica, com per exemple les cervicals o lumbars. També ha servit per a que persones que abans, per qüestions d’horaris, no podien assistir a alguna de les modalitats, ara han pogut provar-les i practicar-les. I com estan totes les sessions gravades i disponibles, també han pogut repetir aquelles que li interessen més a cada un».

Com en la resta de casos, el model telemàtic també ha presentat algunes limitacions, ja que alguns dels alumnes no compten amb dispositius ni connexions prou potents, però en general sí que hi ha hagut prou seguiment, que la monitora atribueix en part a que «per a les persones que estan acostumades a tindre una activitat física, llevar-la pot afectar també a l’estat d’ànim. A mi també m’ha servit molt, poder continuar amb l’hàbit de les classes i veure que a la resta també els està ajudant en el seu dia a dia, és molt reconfortant».

Segurament, l’anècdota del «telefitness» ha estat el material a utilitzar, ja que en absència del material esportiu, cada alumne ha hagut de trobar solucions casolanes seguint les indicacions de Calatayud, on per exemple, les manuelles han sigut substituïdes per botelles d’aigua i les boletes de pilates s’han confeccionat amb arròs i un calcetí.

Encara que la valoració de Calatayud és positiva, i està convençuda que aquest període «ens ha servit per a aprendre a viure d’una altra manera i adonar-nos-en de com de pressa anàvem», també reconeix que té moltes ganes de tornar a l’activitat presencial, però per ara, encara que hi ha algunes qüestions per aclarir, allò que se sap és que «almenys fins a la Fase 3 no es farà res, l’aforament serà de màxim el 50% de la capacitat, són preferibles els espais exteriors i no podrem utilitzar material comú».

Aquells que no ho han tingut tan fàcil per seguir des de casa amb la seua afició han estat els membres del Club de Futbol Beniarbeig, de fet, el seu president Javier Picornell Carpi ens explica que van cessar tota l’activitat esportiva des del 14 de març amb l’entrada en vigor de l’estat d’alarma.

En aquests moments, Picornell diu que «aquesta temporada està acabada, des de la federació s’ha decidit donar per finalitzada la lliga i la classificació final ha estat la que es va quedar abans del confinament. Això ens situa a nosaltres amb 24 punts i en la 11a posició, un poc més avall del que esperàvem, perquè entre els partits que ens quedaven n’hi havia que teníem possibilitats de sumar punts, però en general hem fet una bona temporada, sobretot en la primera volta vam aconseguir prou victòries i les derrotes van ser sempre per la mínima».

Ara per ara, tant des de la federació com des del club, els esforços se centren en preparar la propera temporada. Fins al moment, el club està a l’espera de les indicacions de la federació, per tal de saber quan podran tornar a xafar el Camp del Girona, així com si els partits es faran amb públic o no. Des de la directiva es mostren relativament tranquils per la vessant organitzativa, ja que «pràcticament tota la plantilla ha mostrat la seua intenció de continuar la propera temporada, així que ara, després de tres mesos d’inactivitat l’objectiu és començar quan abans la pretemporada. Allò ideal seria poder fer-la un poc més llarga de l’habitual, per a poder compensar aquesta parada. Ens agradaria a agost poder ja entrenar i fer partits amistosos».

Qui no tan sols no s’ha aturat, sinó que ha hagut d’intensificar la seua activitat, ha sigut la secció local de Càritas. El cessament de l’activitat laboral de moltes empreses u autònoms ha incrementat fins a 28 les famílies ateses pels serveis socials, per la qual cosa Càritas ha volgut fer un esforç per dotar d’aliments a aquells que ho necessiten. Una tasca que han dut a terme entre Maruja Caparrós, Carmen Crespo i Elena Ruiz, ja que segons explica Caparrós, «som més gent, però molta gent de la que sol participar és població de risc i no és convenient que isquen massa de casa».

Les voluntàries han establert un punt de recollida d’aliments a la porta del Centre Cultural, per així facilitar les aportacions de tots els veïns que vulguen contribuir amb la donació d’aliments imperibles, com llet, oli, etc. També apunten que, per ara, la ciutadania de Beniarbeig a respost d’una manera molt generosa i que, si tot va bé, durant les properes setmanes ja podran establir de nou el punt de recollida a la seua seu del carrer Sant Roc, des d’on també preparen les bosses adaptant el seu contingut a les necessitats dels beneficiaris.

Totes tres es reafirmen en que, «encara que hem augmentat la faena, no ens sap gens mal i ho fem ben a gust», alhora que no volen deixar d’agrair públicament a l’Ajuntament i a la Policia Local pel tot el suport econòmic i logístic, ja que els agents de la policia han estat en molts casos els encarregats de fer el repartiment de les bosses.

I és que com s’ha vist per tots els mitjans de comunicació els cossos de seguretat han hagut d’adaptar-se també al nou funcionament. Així ens ho confirma l’agent Marisé Crespo, que com la resta de companys de la Policia Local ha vetlat pel bon funcionament del municipi durant aquest període tan excepcional.

Segons Crespo, un dels principals problemes amb els que es van trobar al principi va ser l’escassetat de material de protecció, una situació generalitzada que en molts casos es va solucionar a través de la solidaritat, com la de LUANSA, Kefus o la comunitat xinesa del Verger. Com indica Crespo, «per a nosaltres el material és molt important, perquè estem molt exposats i no només ens podem contagiar nosaltres, sinó que també podem contagiar als altres». Afortunadament, tots els policies s’han fet el PCR i han donat negatiu.

Això ha facilitat la tasca dels agents en un dies complexos, ja que encara que el confinament els ha alliberat d’algunes dedicacions, com l’obrir i tancar algunes instal·lacions esportives, la gestió del mercat dels dimarts o el control viari a l’entrada i eixida de l’escola, també ha suposat una major càrrega de faena, ja que s’ha hagut de fer controls en diferents punts dels accessos al casc urbà per tal de fer efectives les mesures de restricció de mobilitat imposades per l’estat d’alarma, així com un increment dels casos de violència de gènere i de conflictes domèstics.

Inevitablement, un major temps a casa ha portat també un augment de problemes entre els veïns, sobretot per el volum del so de televisors i equips de música. En canvi, aquestes setmanes han destacat de manera positiva per l’absència de robatoris i per les poques sancions imposades per infringir el confinament.

Sens dubte, una de les tasques més vistoses han estat les felicitacions a domicili als xiquets i ancians que han celebrat l’aniversari durant el confinament. Una activitat que per a Crespo també ha estat gratificant, ja que encara que «a nivell general els ciutadans s’han ajustat molt bé a les noves normes, però els xiquets i xiquetes han tingut un comportament especialment exemplar».

Pel que fa l’evolució cap a la nova normalitat, Crespo es mostra relativament escèptica, no tant per la major dificultat a l’hora de controlar el compliment de les mesures establertes, sinó perquè «es corre el risc de relaxar-nos i de que hi haja un altre rebrot». Una qüestió no només de seguretat sanitària, sinó també de reconeixement a les víctimes de la pandèmia, ja que «aquesta situació ens ha agafat de nou a tots, així que ens obliga a replantejar-nos protocols i demés coses, hem d’aprendre de tot açò per a que tota la gent que hem perdut no siga debades».

Tanca el consultori mèdic de Beniarbeig per l’alerta sanitària

Tanca el consultori mèdic de Beniarbeig per l’alerta sanitària

Desde el Departamento de Salud de Dénia, ha emitido un comunicado que anuncia el cierre del consultorio de Beniarbeig a partir del martes 17 de marzo debido a la alerta frente el COVID-19, así como otras medidas y recomendaciones relacionadas con la situación actual.

A continuación reproducimos el documento:

CONSULTORIO BENIARBEIG
• Este consultorio permanecerá cerrado hasta nueva orden a partir del día 17/03/2020. La atención presencial urgente se prestara en el C.S. Ondara en horario habitual.
• Al llegar al Centro de Salud tendrás que pasar en primer lugar a lavarte las manos, después ya puedes ir al mostrador, consultas, etc.
• Para resultados de pruebas o activar/renovar recetas pide cita telefónica.
• Pasa el menor tiempo posible en el centro y evita ir acompañado
• Las analíticas NO urgentes serán reprogramadas automáticamente, no es necesario contactar con el Centro de Salud.
• Los controles rutinarios (azúcar, tensión… ) serán reprogramados automáticamente.
• Guarda una distancia de seguridad con otras personas de 2 metros.
• Si tienes fiebre, tos o dificultad respiratoria, quédate en casa y contacta con el Centro de Salud por teléfono 966429690 o con el 112.
• Evita salir de casa, ir a reuniones, bares o sitios con aglomeración de gente.
• Lavate las manos frecuentemente, especialmente al llegar a casa. La higiene de manos es la medida mas importante para evitar la propagación.

ES COSA DE TODOS ACABAR CON EL COVID-19

CONSULTORIO BENIARBEIG

David Trallero nos explica su nuevo libro «Iglesia San Juan Bautista 1733»

David Trallero nos explica su nuevo libro «Iglesia San Juan Bautista 1733»

La historia de Beniarbeig mostrada a través de la parraquia

Tras La educación en Beniarbeig 1827-2015 (2015), el beniarbegí David José Trallero Bautista (Barbastro, 1959) continúa con su aportación a la bibliografía local con Iglesia San Juan Bautista 1.733 (2020), con la que ha querido recopilar la historia de la parroquia de Beniarbeig.

Según el mismo autor, no quiso «que se centrase únicamente en el templo y el patrimonio material, como puedan ser las pinturas, sino se pretende abarcar todos los elementos de la parroquia, entendiendo a ésta como a la comunidad». Es por ello que la obra tiene un planteamiento holístico, y están presentes la arquitectura, pero también se hace un repaso a la evolución de la liturgia, a la ordenación de la misa, a la música y al calendario de las celebraciones cristianas locales, poniendo en el centro de todo esto a las personas que lo han hecho posible, no sólo a los curas y párrocos, sino también a todos los que están al cuidado de la iglesia y de todas sus actividades.

Se trata de un volumen en el que la fotografía tiene un lugar prominente, con lo que se consigue que la lectura de las más de 500 páginas no resulte tediosa, algo a lo que también contribuyen los exhaustivos listados y relaciones que, a parte de documentar los razonamientos del autor, también pueden satisfacer a los más curiosos. En este mismo sentido, con respecto al acto lector, para Trallero «el libro no está pensado sólo para leerlo de principio a fin, ya que se pueden ir consultando aleatoriamente los apartados que más nos apetezcan, detenerse en un listado que nos interese o repasar las fotos que nos hacen recordar el pasado».

Tanto el anterior libro dedicado a la educación como su blog personal son pruebas fehacientes de su interés por la historia y tradiciones beniarbeginas, una pasión que él mismo reconoce argumentando que «como se sabe, yo no soy nacido en Beniarbeig, pero desde que llegué aquí me he interesado por la historia del pueblo y de las personas de aquí, creo que la curiosidad por lo local es una de las mejores maneras de integrarse en un sitio». Pero a la pregunta de por qué eligió esta temática, nos cuenta que «todo comenzó un día conversando con Don Melchor [párroco de Beniarbeig 1995 -1998] fue él quien me preguntó si sabía de donde provenía el patronazgo de San Roque en las fiestas locales ». Es a partir de ese momento cuando Trallero empieza a investigar y a recopilar el material relacionado con la parroquia, una tarea sin la que hoy en día nos resultaría más complicado conocer algunos aspectos curiosos, como que el encargado de la construcción del templo fue José Uberos, nacido en Ayora (Valle de Cofrentes) en 1640, que el 22 de octubre de 1598 tuvo lugar un proceso inquisitorial contra el beniarbegí Jerónimo Bueso, o que en el siglo XVIII aquí desempeñó su tarea como párroco Juan Buatista Heran Aranda, quien estaba estrechamente relacionado con personas de referencia de la época, como Gregorio Mayans (Oliva, 1699 – Valencia, 1781).

Aunque la historia parroquial se remonta a muchos años antes, Iglesia San Juan Bautista 1733 toma como referencia la fecha en que se finalizó la iglesia dedicada a San Juan Bautista, un homenaje que Trallero ha querido hacer a esta, ya que según él, «más allá de las creencias religiosas de cada uno, los templos deben ser espacios de tranquilidad y de paz, que invitan a la reflexión con uno mismo ». Esta voluntad integradora de los templos también se ha visto trasladada a la portada, donde la silueta original de la iglesia se ha visto modificada de forma que la parte de la derecha recuerda a la forma de un nazareno, mientras que la del izquierda se parece a un minarete musulmán, haciendo referencia así a la religión predominante en este pueblo hasta la expulsión de los moriscos en 1609.

Para todos aquellos que estén interesados en el libro, la biblioteca ha incorporado unos cuantos ejemplares en su fondo, y en el caso de aquellos que desean adquirirlo, su precio de venta es de 20€ y se encuentran disponibles en los dos hornos de la localidad.

 

Pin It on Pinterest