965 76 60 18 - Plaza 9 de octubre, 03778 Beniarbeig ajuntament@beniarbeig.org

El Grup de Frontenis de Beniarbeig guanya el campionat comarcal

El Grup Recreatiu de Frontenis de Beniarbeig ha estat campió del Campionat Comarcal de Frontenis del CEMA (Consorci Esportiu de la Marina Alta), concretament ha estat l’equip A, format per Javier Villena Soler, José Antonio Raga Mas i Vicente Almiñana Ferrando. L’entrega dels premis va tindre lloc el passat 9 de juny a Calp, on també van completar el pòdium els equips de Benissa B i Pedreguer A.

A més, el passat 7 de juliol els afeccionats locals al frontenis van poder participar del «Campionat 12h de Frontenis Beniarbeig», organitzat per mateix club i que va comptar amb catorze parelles, entre elles les formades per Luis Mariano i Miguel que finalitzaren com a guanyadors del torneig, seguits per Javi i Ximo en la segona posició i Javi i David en la tercera.

Els veïns de Beniarbeig retiren 100kg de residus del tram urbà del riu a través de la campanya “Mans al riu”

Els veïns de Beniarbeig retiren 100kg de residus del tram urbà del riu a través de la campanya “Mans al riu”

La campanya de voluntariat ambiental «Mans al riu» ha aconseguit retirar del riu Girona més de 100kg de residus. En total, han estat més de 40 poblacions de totes les comarques valencianes van participar d’aquesta convocatòria amb l’objectiu de netejar els nostres rius de manera simultània.

A Beniarbeig, unes 25 persones es van desplaçar fins a l’Àrea Recreativa del Riu Girona per traure del riu totes aquelles deixalles que no deurien estar allí; envasos, llaunes, papers, plàstics, botelles, ferralla, etc. Productes, els quals molts d’ells poden ser contaminats i un risc per als animals que habiten el riu, al mateix temps que creen un impacte visual molt negatiu.

A banda de l’extracció dels residus, la campanya també tenia un fort component de conscienciació, per tal de conèixer millor quin tipus de residus solen acabar al riu, quin risc comporten i com evitar-ho, una tasca que va adquirir encara més significat amb la destacada presència de famílies amb xiquets.
A nivell global, la campanya «Mans al riu» s’ha saldat amb una participació de 850 persones i 10.830kg (més de 10 tones!) de residus.

“DONES SALVATGES” fa de Beniarbeig l’escenari del seu videoclip

“DONES SALVATGES” fa de Beniarbeig l’escenari del seu videoclip

El cap de setmana del 7 i 8 d’abril, Beniarbeig va ser l’escenari del rodatge del videoclip de la cançó «DONES SALVATGES», un projecte encapçalat pels germans Rebeca i José Mut Fornés i que ha transformat el poble en un autèntic plató cinematogràfic. A la ja natural expectació que genera la gravació d’un videoclip en un poble com Beniarbeig, cal sumar l’extraordinarietat del gran nombre de persones que van intervindre, amb més de 150 beniarbegines i dones dels pobles veïns que van convertir els carrers en una autèntica festa.

«DONES SALVATGES» és un projecte que la cantant beniarbegina Rebeca Mut afronta en solitari, una carrera musical que en aquests moments combina com a membre del grup «Musicants». Amb «DONES SALVATGES» Rebeca Mut pretén contribuir a la visibilització del paper de les dones en la societat, «volem dir: estem ací! Que el món sense nosaltres no seria igual, però també que massa a sovint som nosaltres mateixes les que ens infravalorem i autolimitem. És per això que en el vídeo només apareixen dones, en cap cas és que es tinga res contra els homes, però la intenció de la cançó és dir-nos que valem. Per això era necessari que les dones foren les protagonistes».

D’aquesta forma, la direcció del rodatge ha estat a càrrec del seu germà, l’actor José Mut, qui també ha dirigit alguns curtmetratges i amb «DONES SALVATGES» debuta en el món de la direcció de videoclips. Segons ell, la tasca ha estat sorprenentment gratificant, ja que «el poble té espais molt cinematogràfics, com per exemple el carrer Major, el supermercat o la fusteria, que són espais molt quotidians, però plens d’energia i familiaritat. Per a mi, com a director, tot això és magnifica encara més, perquè em porta a records de la infància i m’acosta a les meues arrels. Fa anys que visc a Madrid i poder treballar al meu poble des de la meua professió ha sigut molt especial».

Entre les ubicacions de les escenes es troben diversos carrers, comerços, bars i cases particulars a qui Mut reconeix que «ha estat emocionant l’entrega de la gent del poble, tant jo com tot l’equip estem immensament agraïts a totes les persones que ens han facilitat els llocs per gravar i a totes les dones que han participat en el vídeo, també a l’Ajuntament i a la Policia Local, que ens han ajudat molt a l’hora de delimitar els carrers on havíem d’instal·lar l’equip de gravació».

El reciclatge de la roba: Com i per què fer-ho.

El reciclatge de la roba: Com i per què fer-ho.

  Des de la Regidoria de Medi Ambient es vol recordar a tota la ciutadania que es disposa d’un contenidor destinat al reciclatge de roba i sabates, concretament està situat amb la resta de contenidors del Carrer Ausiàs March, en l’encreuament amb l’Avinguda del Verger.

Què es pot portar?

Allí es poden dipositar tot tipus de material tèxtil d’ús domèstic (jerseis, camises, pantalons, abrics, llenceria, corbates, mantes, llençols, cortines, edredons, tovalloles, etc), així com altres que, no seent pròpiament tèxtils també es poden aprofitar, com calçats (sabates, botes, sandàlies, etc), complements (bosses, carteres, moneders, gorres, barrets, ventalls, corretges, tirants, etc) i joguets. Això sí, és desitjable que per tal de facilitar la posterior classificació es diposite tot en les millors condicions possibles, per exemple, en el cas de la roba que puga ser reutilitzada per altres persones, és convenient que estiga el més neta possible. Pel que fa al calçat, s’aconsella evitar les caixes de cartró i substituir-les per bosses de plàstic, al mateix temps que s’aconsella  que les dues sabates es lliguen una a l’altra amb els cordons, d’aquesta manera es facilita la seua gestió i s’evita que es desemparellen.

Què es fa amb la roba?

Tot allò que es diposita al contenidor és portat a les instal·lacions de l’empresa Wippy d’Alzira, on es fa una primera classificació i es separa tota aquella roba que estiga en bon estat i siga reutilitzable. Aquesta és empaquetada i exportada a pes a altres països, normalment territoris en vies de desenvolupament, per exemple, segons ASIRTEX (Associació Ibèrica de Reciclatge Tèxtil) els països on més s’ha enviat des de Espanya és al Togo 5,7(milions kg), l’Índia 4,1 i els Emirats Àrabs 4. En canvi, tota la resta de teixits són classificats per colors i textures i serviran per a la confecció de draps de neteja, napes, fibres per filar, borres per a reomplir, etc. D’aquesta manera s’aconsegueix aprofitar el 90% de tot el material i la resta és destruït en abocadors controlats.

Quins beneficis ens aporta?

S’ha de tindre en compte que amb el reciclatge tèxtil s’incentiva l’economia, es contribueix a la reducció dels abocadors, permet als països de recepció accedir a roba a baix cost i a més, els municipis on es situen els contenidors es veuen beneficiats econòmicament, ja que l’empresa aporta 0’07€/kg de material aprofitable del contenidor. En el cas de Beniarbeig es tradueix en prop de 280€ a l’any pels 4080kg que s’han recollit en 2017, això ens situa a una mitjana de 2,1kg/any, dins de la mitjana espanyola d’1’5-2’5 kg/any. Però sembla ser que aquestes xifres encara tenen un gran marge de millora, ja que des d’ASIRTEX es calcula que la mitjana estatal de roba rebutjada es situa entre els 10-14kg/persona/any i conseqüentment 300MM kg de roba són llançats a abocadors. En aquesta ocasió, sembla ser que en el conjunt per autonomies, els valencians som dels qui més conscienciats estem en aquest tema, ja que amb 18,1MM Kg ens situem al capdavant de les comunitats autònomes, seguits per Catalunya 8,8MM Kg, País Basc 4,6MM Kg i Andalusia 3 MM Kg.

Mira retorna als Encontres a Beniarbeig per abordar l’enginy artesà de la traducció literària

Mira retorna als Encontres a Beniarbeig per abordar l’enginy artesà de la traducció literària

El passat dijous continuaren els Encontres a Beniarbeig 2018, tot prenent el relleu que deixà l’escriptora i filòloga eslovena Simona Škrabec amb la seua darrera ponència. Així mateix, l’alcalde del municipi Vicent Cebolla valorà l’èxit de la nova edició del programa en l’obertura d’un acte que comptà amb la participació de l’escriptor Tomàs Llopis com a introductor del ponent convidat.

Cal dir que Joan Francesc Mira ja protagonitzà una reeixida intervenció en els Encontres de 2015 tot i que el seu retorn –dins d’una edició caracteritzada per sintetitzar el gruix de temàtiques abordades en les anteriors programacions– es fonamentava en una nova ponència: L’ofici i la responsabilitat del traductor des de les meues traduccions, una interessant i aprofundidora aproximació a l’àmbit de la traducció literària per part de l’artífex de les celebrades traduccions al català d’obres universals com L’Odissea o La Divina Comèdia.

Nascut a València el 1939, Joan Francesc Mira és escriptor, antropòleg, sociòleg i una figura imprescindible dins la cultura del nostre àmbit lingüístic. Soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i president d’Acció Cultural del País Valencià, la seua obra en prosa o els seus nombrosos assaigs i estudis són graons ineludibles en el redreçament cultural del País Valencià al segle XX. Un talent que gaudiren els vora cent assistents que ompliren la biblioteca beniarbegina per tal d’escoltar un dels lletraferits més il·lustres dins la literatura catalana contemporània.

Pel que fa a la resta de conferències, el proper dijous 22 de març l’historiador Antoni Furió abordarà en Joan Fuster i la història el vast llegat i contribució de l’assagista de Sueca mentre que l’historiador mallorquí Antoni Riera debutarà en els encontres el dijous 19 d’abril amb la comunicació Aspectes de l’alimentació a l’època medieval i moderna. Dues singulars conferències que precediran la darrera del cicle –dijous 10 de maig– a càrrec de la professora de la Universitat d’Alacant Carmen Alemany, la qual tancarà el programa amb la xarrada La poesia cubana després de la Revolució.

El reciclatge del paper i els envasos encara són una assignatura pendent.

El reciclatge del paper i els envasos encara són una assignatura pendent.

Des de l’empresa de gestió de residus ECOEMBES s’ha remès l’informe de recollida separada d’envasos lleugers (contenidors grocs) i paper-cartó (contenidors blaus), amb les dades relatives a la zona de gestió A1, la qual comprèn les comarques de la Marina Alta, la Marina Baixa i el municipi del Campello. El document, entre altres coses, fa referència a la mitjana de quilograms d’aquests residus que cada ciutadà recicla anualment, i és que, com es pot observar de forma clara en quant a reciclatge la Comunitat Valenciana (8,6 kg/hab/any) està encara molt allunyada dels territoris del seu entorn, com Catalunya (13,2), Illes Balears (18,5) i Aragó (11,2).

A nivell municipal la cosa tampoc millora, ja que pel que fa als envasos lleugers, Beniarbeig tan sols aporta 8 kg/hab/any, quan la mitjana de la zona està en 12 kg/hab/any, i molt allunyats de poblacions de la comarca com la Vall de Gallinera (37,3), Teulada (33,6), Orba (31) i Xàbia (27,4). Aquesta mateixa situació també es dona en el cas del reciclatge del paper-cartó, on Beniarbeig es situa en 10,5 kg/hab/any front a la mitjana que està en 17,4 kg/hab/any i a molta diferència de pobles veïns com la Vall de Gallinera (65), Teulada (63) i l’Atzúbia (51).

La no classificació dels residus, a banda de les conseqüències mediambientals, també comporta una major despesa econòmica per a l’ajuntament, ja que la recollida d’envasos lleugers i paper-cartó no té cap tipus de cost per al consistori. En canvi, la recollida del fem no classificat sí que té un gran impacte en les arques municipals, ja que el municipi ha de pagar en relació a la quantitat de fem no reciclat que l’empresa ha de recollir.

D’aquesta forma, des de la Regidoria de Medi Ambient es vol recordar la importància de separar els residus, perquè a banda de contribuir a un món més sostenible, també es contribueix de forma substancial a l’estalvi energètic i econòmic.

Pin It on Pinterest