965 76 60 18 - Plaza 9 de octubre, 03778 Beniarbeig ajuntament@beniarbeig.org
Encontres a Beniarbeig 2016 «Dona i literatura»

Encontres a Beniarbeig 2016 «Dona i literatura»

retall encontres 2016Encontres a Beniarbeig 2016 – «Dona i literatura»

«És una iniciativa que naix amb la intenció de consolidar una cita cultural per al municipi i per al conjunt de la Marina Alta. Una proposta amb esperit de continuïtat que, en aquesta tercera edició es desenvoluparà sota el títol «Dona i literatura», amb la intenció d’oferir unes mostres de quin ha estat el paper de les dones en la literatura, com a escriptores i com a protagonistes, en les diferents èpoques i llocs.»

BIBLIOTECA MUNICIPAL

14 GENER 2016 · 19:30H – Carme Alemany «Narradores llatinoamericanes trencant fronteres: ciència-ficció, narrativa fantàstica, realisme màgic, narrativa de l’inusual». Algunes escriptores llatinoamericanes de les darreres dècades, mitjançant les seues ficcions, han intentat trencar els motlles canònics de gèneres narratius com la ciència-ficció, la narrativa fantàstica i el realisme màgic; en els darrers anys ens ofereixen un tipus d’escriptura que podríem denominar narrativa de l’inusual, a cavall entre el real i el fantàstic. Les seues propostes literàries els han servit així mateix per a realitzar reivindicacions de caràcter social però fonamentalment per a reivindicar-se com a subjecte de gènere.

EXPOSICIÓ MADAME CURIE (Cedida per la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans) De l’1 al 6 de FEBRER al CENTRE CULTURAL

2 FEBRER 2016 · 19:30H – Conferència inaugural de l’exposició a càrrec de Rafa Garcia, professor de Física i Química de la Universitat d’Alacant. Al finalitzar l’acte hi haurà un vi d’honor per als assistents.

encontres beniarbeig_a4_Página_2

4 FEBRER 2016 · 19:30H – Oriol Teixell «Caterina Albert (Víctor Català): escriptura moderna i independència vital». La conferència tractarà sobre l’obra de Víctor Català –Caterina Albert i Paradís– amb atenció especial a la seva posició com a escriptora davant la situació social i cultural de la dona en el seu moment històric. S’hi analitzarà la seva adscripció literària i artística, com a escriptora modernista, primer, i atenta als canvis estètics i ideològics que comporta la primera meitat del segle XX, després. Amb aquests objectius em centraré, especialment, en novel·les com Solitud i Un film i en relats dels seus aplecs Drames rurals i Caires vius. L’exposició remarcarà la modernitat –no sempre compresa per la crítica– de l’obra de Caterina Albert i aportarà exemples textuals que en permetin la comprensió. També donarà a conèixer l’actitud de l’autora en el seu context social, com a escriptora i com a dona independent que fou.

25 FEBRER 2016 · 19:30H – Maria Àngels Francès «Les dones en la narrativa valenciana actual».

La literatura valenciana contemporània experimenta una vitalitat que mereix una anàlisi aprofundida. A hores d’ara, tota una generació d’escriptors i escriptores han fet de les nostres lletres, en els últims quaranta anys, un producte d’alta qualitat, fins al punt que podem afirmar que la nostra és una literatura ben consolidada i amb una llarga trajectòria de futur. En aquesta conferència ens centrarem, sobretot, en l’aportació de les autores al panorama literari actual i, en el trajecte, examinarem també el canvi que s’hi ha efectuat: el pas d’objecte a subjecte, de la dona com tema literari fins a l’afirmació de la veu pròpia en els processos de creació.

10 MARÇ 2016 · 19:30H – Liz Russel «De somnis i malsons: les dones i la literatura en llengua anglesa».

Aquesta xerrada té com objectiu dibuixar una cartografia de les obres escrites per dones en llengua anglesa. Algunes teories literàries diuen que els silencis femenins en el cànon literari són deguts a què les dones han estat sota pressions culturals i socials que les inhibien i les mantenien al marge del món polític i social. La pregunta és: per què el patriarcat té, i ha tingut, por d’aquestes paraules silenciades? La meva resposta és perquè aquesta ansietat patriarcal es construeix no només a base de la seva política de gènere sinó també la política d’altres determinants com ara classe, raça, sexualitat i status quo.

14 ABRIL 2016 · 20:00H – Albert Toldrà «Dona, amor i matrimoni en la literatura medieval: tòpics i context».

Un acostament a la qüestió des d’un punt de vista ben diferent a l’habitual: determinats temes literaris medievals, com ara l’amor cortès o l’obsessió per l’adulteri, responen a realitats socials més que no pas a uns possibles precedents també literaris».

 

Primera conferència – Encontres a Beniarbeig 2015: Els nostres clàssics i el món

Cartell Encontres 2015 - 0129 gen 2015 a les 19:30 h. – Joan Francesc Mira «Entre València i Roma: els Borja, els clàssics i la literatura del Renaixement».

El mig segle llarg de presència i protagonisme de la família Borja a Roma coincideix amb dos fets de primera magnitud: a Itàlia, l’extensió i aprofundiment de l’humanisme renaixentista, i a la Ciutat i Regne de València, l’eclosió del període clàssic de la nostra literatura. La relació entre un fenomen i l’altre és intensa i apassionant.

Encontres a Beniarbeig 2015: Els nostres clàssics i el món

Encontres 2015-01El passat 8 de gener al migdia es presentà a l’Ajuntament de Beniarbeig la segona edició dels Encontres a Beniarbeig: Jornades sobre literatura i història 2015, una iniciativa que retorna amb la intenció de consolidar una cita cultural per al municipi i alhora per al conjunt de la Marina Alta. Amb aquestes paraules, l’Alcalde de Beniarbeig Vicente Cebolla incidí en l’esperit d’una proposta ja consolidada que l’any passat comptà amb una nombrosa assistència de veïns de la comarca i fins i tot de comarques veïnes. Els Encontres es celebraran en la Biblioteca i seran aquests:

29 gen 2015 a les 19:30 h. – Joan Francesc Mira «Entre València i Roma: els Borja, els clàssics i la literatura del Renaixement».

El mig segle llarg de presència i protagonisme de la família Borja a Roma coincideix amb dos fets de primera magnitud: a Itàlia, l’extensió i aprofundiment de l’humanisme renaixentista, i a la Ciutat i Regne de València, l’eclosió del període clàssic de la nostra literatura. La relació entre un fenomen i l’altre és intensa i apassionant.


26 febr 2015 a les 19:30 h. – Antoni Espí “Estellés i els clàssics llatins.”

L’extensíssima i ambiciosa obra poètica de Vicent Andrés Estellés demana diferents propostes de lectura com ara la de resseguir la relació entre l’autor de les Horacianes i Catul, Horaci, Ovidi Aviè i Virgili; un joc literari i geogràfic ple de sorpreses i de complicitats.


26 març 2015 a les 19:30 h. Antoni Ferrando “Tres Joan Martorells i una sola obra: Tirant lo Blanc.”

Un bregós i arruïnat cavaller de la ciutat de València, un secretari de Carles d’Aragó, príncep de Viana, ciutadà de València vinculat a Ondara, i un cavaller senyor de Beniarbeig resident a València han estat postulats com a autors del Tirant lo Blanc (1460-1464), de Joanot Martorell. Quin dels tres n’és l’autor?


16 abr 2015 a les 20:00 h. – Stefano Cingolani “Com sobreviure a l’Edat Mitjana. Bernat Metge i Joan Roís de Corella: dues vies originals.”

A les acaballes de l’Edat Mitjana, en un clima cultural i de pensament fortament influenciat per l’Església i el seu eventual integrisme, amb la presència de moralistes de la talla i importància d’un Francesc Eiximenis o Vicent Ferrer, no era sempre fàcil trobar maneres d’expressió literària que fossin noves en les formes i els continguts. Gràcies a una profunda reflexió sobre el llegat dels clàssica llatins i les propostes dels nous clàssics italians, especialment Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio, Bernat Metge i Joan Roís de Corella, a Barcelona i a València, busquen noves vies. Profundament originals i innovadores, no tingueren tot l’exit que haurien merescut, ni al seu temps ni, en bona part, tampoc en els presents.


28 maig 2015 a les 20:00 h. – Joan Santanach “Les posteritats de Ramon Llull.”

Ramon Llull, que en vida va tractar sobre pràcticament totes les disciplines medievals, després de la seva mort va esdevenir un referent des de diversos punts de vista. En el segles posteriors, la seva Art i el seu pensament van continuar atraient l’atenció de nombrosos intel·lectuals europeus, de la mateixa manera que, en un àmbit més reduït, es va consolidar la devoció per la seva persona. Sobretot a partir de mitjan segle XIX, amb la Renaixença, assistim a la seva recuperació com a autor literari.

Pin It on Pinterest