La programació del Encontres a Beniarbeig dedicats a Joan Fuster ha estat l’excusa perfecta per a que el grup de lectura de la Biblioteca Municipal de Beniarbeig experimentara amb el gènere de l’assaig. Un gènere literari en el que l’autor exposa les seues idees al voltant d’un tema, i que com en el cas de Fuster, recullen les seues idees i reflexions sobre política, història, cultura, literatura o sexualitat.
La tria del Diccionari per a Ociosos (1964) entre totes les opcions que ofereix la bibliografia fusteriana va ser una recomanació de Tomàs Llopis, professor i membre de la comissió dels Encontres a Beniarbeig, qui també es va prestar a guiar les sessions del grup lector. Primer amb una introducció a l’obra i biografia de Fuster, en la que Llopis va explicar l’estil de Fuster a l’hora d’escriure i aleshores, com el lector a d’encarar la seua lectura. La segona sessió va tindre lloc el 23 de febrer, quan es van rellegir conjuntament alguns dels fragments del llibre i Llopis va ajudar a desgranar alguns dels significats de les paraules de Fuster als membres del grup.
Entre les impressions dels lectors en que hi va haver un autèntic consens, és la densitat i la riquesa de les seues reflexions i de com conviden a pensar, amb una lectura exigent i poc àgil, però que interpel·la directament al receptor de les seues lletres a que es replantege certes visions i conceptes, i que regala més d’un somriure amb uns recurrents tocs d’humor.
El proper llibre del Club de Lectura serà Noruega (2020), de Rafa Lahuerta Yúfera. Una autobiografia novel·lada de Lahuerta que s’ha convertit en el bestseller valencià dels últims anys. Com sempre, el grup de lectura queda obert a qui vulga participar.
La declaració per part de la Generalitat Valenciana de 2022 com a Any Joan Fuster ha fet que els Encontres a Beniarbeig dediquen també l’edició d’enguany a apropar-se a l’obra i la figura de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992).
A travès de quatre conferències s’ha pretès conèixer al que ha estat un dels intel·lectuals més rellevants del segle XX valencià. Una peça clau sense la que no s’entén el País Valencià actual i que ens ha deixat el seu pensament en milers d’articles de premsa i assajos com Nosaltres els valencians (1962), Diccionari per a Ociosos (1964) o Combustible per a Falles (1967).
Des de la comissió organitzadora, encapçalada per la Regidoria de Cultura a càrrec de Sara Gil Peretó, s’ha apostat per crear un relat a través de quatre conferències impartides per persones que siguen referents en cadascun dels seus camps. D’aquesta manera, la primera intervenció va ser a càrrec del periodista i escriptor Francesc Bayarri, qui el 20 de gener amb «Matar Joan Fuster», una conferència basada en el llibre homònim fruit del treball d’investigació de Bayarri sobre l’atemptat terrorista del que va ser víctima Joan Fuster.
La segona sessió va tindre lloc el 3 de febrer, quan l’historiador Antoni Furió exposava la conferència «El País Valencià des de la Correspondència de Joan Fuster», amb la qual va fer una radiografia de la situació social i cultural del país a través de les més 20.000 cartes que es conserven en l’Arxiu Joan Fuster.
El recent 24 de març va ser el torn de la periodista Empar Marco, qui ha estat durant molts anys com a corresponsal de TV3 al País Valencià i també ha estat la primera directora d’À Punt Mèdia. Amb «Fuster, periodista i articulista», Marco va analitzar l’extensa dedicació de Fuster com a articulista, tan des del punt de vista de la difusió de les seues idees com per la vessant econòmica.
L’última de les conferències serà l’1 d’abril a les 19:30, quan l’antropòleg i escriptor Joan F. Mira impartisca la conferència «Allò que representa Fuster».
El passat dijous, 3 de febrer, se celebrà la segona sessió dels Encontres a Beniarbeig amb la conferència d’Antoni Furió, catedràtic d’història medieval de la Universitat de València i director de la publicació de les Obres Completes i la Correspondència de Joan Fuster, que aplegà una setantena d’assistents.
Presentà l’acte l’escriptor Tomàs Llopis qui, a més de recordar i d’agrair les participacions anteriors del professor Furió, als Encontres de 2014 i de 2018, glossà breument la figura del conferenciant i recordà la seua implicació en la divulgació i l’estudi de l’obra fusteriana, objectiu compartit amb l’edició d’enguany dels Encontres a Beniarbeig.
Antoni Furió inicià la intervenció amb la lectura d’una carta, datada el 3 de desembre de 1963, de l’advocat denier Josep Antoni Devesa adreçada a l’assagista de Sueca en què l’informa de les possibilitats d’organitzar a la capital de la Marina alguns actes valencianistes, atès que hi havia hagut un canvi a l’alcaldia. Tot seguit el conferenciant mostrà diversos documents, un dels quals la butlleta de subscripció als Quaderns Pego de l’any 75, que li permeteren en primer lloc reconstruir el paisatge humà del valencianisme a la comarca i afirmar que en total es conserven entre vint mil i trenta mil cartes a l’arxiu de Joan Fuster. La diferència en les xifres s’explica en el fet que la primera correspon a les cartes en sentit estricte i la segona al conjunt de documents, notes, targetes postals, telegrames, manifestacions d’adhesions a l’escriptor i fins i tot papers adjunts a la correspondència, que Fuster va arxivar curosament.
Per aquesta raó, doncs, aquest arxiu, conservat a l’Espai Fuster de Sueca, constitueix per una banda la història de les relacions personals de l’escriptor però també l’arxiu més complet que existeix del valencianisme des la postguerra fins a la mort de l’assagista.
Fuster, explicà el conferenciant, fou un home especialment reservat pel que fa a la seua vida privada, no en parla als seus assaigs ni als articles que publicà, ni tan sols al seu Dietari, que són anotacions sobre els diversos temes que l’interessaren, però és en la correspondència on deixa anar les anotacions de caire íntim que millor podrien permetre l’acostament més fidel a la seua biografia.
Després de donar notícia de l’estat de publicació de les Obres Completes i de la Correspondència, Furió se centrà en l’interès documental i en la dimensió històrica de l’escriptor i de la seua obra epistolar. Tot seguit tractà de respondre a la pregunta de què ha fet possible l’escriptura i la conservació d’una obra tan ingent, i apuntà diversos factors que ho van fer possible. Per una banda el fet que Fuster hagués viscut sempre a la seua casa de Sueca, cosa que obligava els seus interlocutors i a ell mateix a recórrer les cartes i a una comunicació diferida que, a més, s’ha conservat gràcies als acords entre les institucions implicades en el llegat i l’hereu de l’escriptor.
Antoni Furió acabà la seua intervenció donant unes dades contundents, van ser més de cent corresponsals originaris o residents a la Marina, amb qui Fuster es va relacionar. La xifra és indiciàriament important si tenim en compte l’àmbit geogràfic de la col·lecció, que abasta no només els Països Catalans sinó també l’Amèrica de l’exili català de postguerra.
La propera sessió serà el 24 de febrer en què la periodista Empar Marco parlarà de “Fuster periodista i articulista”
Com en altres ocasions, el dijous 6 de maig els membres del grup de lectura es reunien a la biblioteca per compartir les impressions del llibre que havien llegit. Però en aquest cas la sessió va ser un poc menys ordinària, ja que es va comptar amb la presència de Víctor Labrado, autor de No mataràs (2015). D’aquesta manera, tots els lectors van tindre l’oportunitat de preguntar a l’autor sobre aquells aspectes que més interès els van generar d’aquesta novel·la de no-ficció, la qual explica la vida del jugador de pilota Pepe «el Carinyo» de Rafelcofer (la Safor). Per a la següent lectura, el grup lector s’endinsa en l’espessor de la selva congolesa de la mà de Gonzalo Giner i la seua novel·la La bruma verde, (2020), amb la que finalitzaran el curs lector abans de l’estiu.
Per una altra banda, des de la Biblioteca Municipal de Beniarbeig també es vol continuar amb la campanya de foment d’expedició dels nous carnets de la Xarxa Pública de Lectura Valenciana. Un carnet que és vàlid per a la biblioteca local però també per a la resta de biblioteques valencianes. A més, si el mes passat s’anunciava que tots aquells que tingueren carnet serien obsequiats amb una bossa de tela, ara també se suma un nou al·licient per traure’s el carnet, ja que a partir d’ara els usuaris beniarbegins estaran entre els pocs municipis que comptaran amb carnets de PVC, un material molt més fort i durador que els anteriors carnets de cartró. Amb aquests canvi de model de carnet serà possible lliurar-li a l’instant el nou carnet a l’usuari, qui a partir d’ara tampoc caldrà que aporte cap fotografia.
Amb la proximitat de l’estiu la biblioteca també adaptarà l’horari durant els mesos de juliol i agost, quan farà horari de matí de dilluns a divendres de 10:00 a 14:00. També, a diferència de l’any passat, enguany sí que s’instal·larà la bibliopiscina a la piscina municipal, on els usuaris de la piscina podran fer ús del lot de llibres i revistes que allí es dipositaran, així com també emportar-se’ls a casa per acabar-los de llegir i després retornar-los a la mateixa bibliopiscina.
Juan Salvador fent efectiu el val en la llibreria Dilatando Mentes.
El dilluns 19 d’abril es presentava el cartell d’activitats organitzades per la Regidoria de Cultura i la Biblioteca per a la celebració del Dia del Llibre. Una programació dissenyada per a evitar al màxim la presència en la biblioteca. La primera activitat ha estat la iniciativa #LLIBRESALCARRER, amb la que es van instal·lar pel poble 12 fitxes amb la coberta i dades d’un llibre de la biblioteca i una pregunta relacionada amb la temàtica del llibre. La fitxa presentava tres opcions de resposta i per esbrinar quina de les tres era la correcta s’havia d’escanejar un codi QR.
L’objectiu era donar a conèixer el fons de la biblioteca i segons el bibliotecari Pau Banyó Magraner, #LLIBRESALCARRER «ha tingut bastant de seguiment, ja que a través del programa de gestió dels codis QR hem pogut conèixer quanta gent veia cada fitxa i s’ha observat que hi ha hagut llocs on se n’han comptabilitzat desenes, mentre que en altres no hi ha hagut tantes, així que de cara a futures ocasions ja sabem on podem situar millor les fitxes».
Per la seua banda, el primer Concurs de Poesia Breu s’ha saldat amb quasi una desena de participants de totes les edats i amb un nivell tan igualat que la major part de la classificació s’ha decidit per tan sols un punt de diferència. Amb tot, el poema guanyador ha estat Segària, de Juan Salvador Mallol Taverner, qui s’ha emportat un val de 60€ en llibres. Entre els participant també es va sortejar un altre val de 30€, un premi que la sort va dipositar a les mans d’Adam Martí Garcia. Des de la regidoria, Sara Gil Peretó agraeix a «totes les aportacions que han fet totes persones que han participat, perquè n’hi ha hagut de molt boniques i emotives i que esperem poder compartir amb la resta de la ciutadania, encara que siga publicant-les a la web».
La setmana també va servir per iniciar la donació de bosses de tela a tots aquells que ja tinguen el carnet de la biblioteca, una iniciativa que segons Joan Orozco Mulet, qui en aquests moments s’encarrega de la biblioteca, «pretén fomentar que els usuaris es facen el carnet definitiu de la xarxa de biblioteques valencianes, de la que Beniarbeig ja en forma part, i per ara està funcionant prou bé, perquè en pocs dies hem repartit més de 30 bosses»
SEGÀRIA
Esplendorosa des de la DISTÀNCIA.
Essència de riquesa de la terra.
Repleta de FONTS el terme soterra.
El caminant et desitja amb ànsia.
De grisos i verds repleta la serra,
inevitablement en el cor irromps.
El VALOR dels esportistes no corromps,
qui et recorre a tu s’aferra.
Com a gegant de pedra sempre romans.
Envejosa està la mar salada.
Majestuós macís de matinada.
Patrimoni natural per als humans.
– J.M. –
La font de l’amor
Un dia ens van dir distància!
Al principi tenien molta ànsia
però amb família i amor
vam traure tots el seu valor.
I jo he aprés que la font de tot
es fer sempre les coses amb el cor.
– Luar i Eli –
MARE
Ella ja no somriu
perquè una font d’aigua negra
ha convertit
els seus somriures
en silenci, plors i crits.
Ella ja no maleeix
res li importa
després d’haver vist
que el valor consistia en decidir
a qui es deixava fora d’un llit.
Ella ja no abraça
sols observa
des de la distància
sola i deprimida
la injustícia d’aquest castic.
Ella ja no viu
però pensa
quan tornarà al meu fill
A ser tan feliç com ahir?
-Adam Martí Garcia –
Distància
Des de la distància,
gaudisc dels èxits
que li heu guanyat a la vida,
i pregue perquè tingau el valor
de fer front als entrebancs
i trobar la font de l’alegria.
– Xelo Torres –
QUAN PLOU ET RECORDE
Quan plou et recorde.
Serà perquè sé que t’agraden els dies de pluja.
Serà perquè la pluja em toca quan tu ets lluny.
De mi brollen sentiments a flor de pell,
que m’esborronen en mig de tots.
Naixent el valor dintre de mi,
com una font tímida que s’esgola
buscant la mar que ens separa.
Convertint la distància en estima,
mullant-me l’ànima al seu pas.
Quan plou et recorde.
Serà perquè sé que t’agraden els dies de pluja.
Serà perquè la pluja em toca quan tu ets lluny.
– Rebeca Mut –
Aquí y ahora
La ignorancia de un ser inteligente
que fija la mirada hacia detrás o hacia delante.
Que da valor sólo a lo que toca
y se alimenta de imágenes que él mismo retoca.
La sed ya no se la puede saciar la fuente.
El deseo que únicamente aprecia en la distancia.
El significado que adquiere ser fuerte
Ya poco tiene que ver con la desgracia.
Parar
Respirar
Mirarse a los pies
Y levantar el mirar.
¡Así és!
Amb la proximitat del 23 d’abril com a Dia del Llibre s’han preparat diverses activitats relacionades amb els llibres i la lectura. Per una part s’han instal·lat 12 fitxes en diferents punts del casc urbà en una iniciativa que des de l’organització han batejat com a #LLIBRESALCARRER i amb les que organitzadors pretenen donar conèixer i que servesquen com a mostra de les diferent tipus de llibres que es poden trobar a la biblioteca. Així ho confirma el bibliotecari Pau Banyó Magraner, qui explica que “s’han intentat triar llibres infantils, juvenils, d’adults, de temes concrets, de teatre, d’autors locals i en diferents llengües, per a fer vore tota la varietat que tenim”. Cada fitxa planteja una pregunta relacionada amb el tema del que tracta el llibre, i per a saber la resposta tan sols s’ha d’escanejar un codi QR amb el telèfon mòbil.
També s’ha creat el Concurs de Poesia Breu, l’objectiu del qual segons Sara Gil Peretó, com a regidora de cultura, és “intentar traure la part creativa que tots tenim i d’una manera fàcil i divertida jugar amb les paraules”. El concurs està pensat per a que es puga participar d’una manera fàcil des del telèfon mòbil, pel que s’ha creat un formulari amb el que es poden enviar de manera anònima tots els textos, els quals poden ser en valencià o castellà i hauran de tindre una extensió màxima de 350 caràcters. El termini de presentació s’ha establert fins el dimecres 21 d’abril a les 14:00. Serà el 23 d’abril quan s’anunciarà l’obra guanyadora, la qual serà premiada amb un lot de llibres en valor de 60€. A més, entre tots els participants es sortejarà un val de 30€ en llibres. Ací es poden consultar les bases del concurs. Bases Concurs Poesia – Beniarbeig 2021
Per últim, des de l’àrea de cultura també han anunciat que amb la finalitat d’incentivar l’expedició de carnets de la biblioteca, tots aquells que tinguen el carnet de la biblioteca o vagen a traure-se’l seran obsequiats amb una borsa de tela amb la que transportar i protegir els llibres. Cal tindre en compte que des de fa uns mesos la Biblioteca Muncipal de Beniarbeig està en procés d’integració de tot el seu fons bibliogràfic al catàleg de la Xarxa Pública de Lectura Valenciana. Segons Banyó “això farà que en els pròxims mesos els usuaris puguen consultar per internet quins llibres hi ha, reservar-los i renovar els préstecs, així com consultar el seu historial de préstec”. Aquest carnet és vàlid per a tota la resta de biblioteques valencianes i per traure’l només cal anar a la biblioteca, identificar-se amb el DNI o document oficial i aportar una foto de carnet.
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
