Els Encontres a Beniarbeig 2019 arriben a l’equador de les conferències amb el professor Eduard Juncosa, qui amb «Les relacions entre el rei i el regne a la Corona d’Aragó baixmedieval» va desmembrar les causes i conseqüències del sistema reial de la Corona d’Aragó. Un aspecte de gran rellevància per a uns Encontres que dediquen la seu sisena edició al 600 aniversari de la Generalitat Valenciana.
L’acte el va introduir el bibliotecari Pau Bañó, fent un repàs a la trajectòria de Juncosa en el camp de la docència en la Universitat Complutense de Madrid i de la seua tasca de recerca i investigació, la qual l’ha portat a comptar amb nombroses publicacions sobre les relacions de poder civil i eclesiàstic i de les institucions representatives de l’Edat Mitjana.
A través d’una gran diversitat de fonts de la pròpia època, com registres de la cancelleria reial, processos de Corts, cartes o cròniques, Juncosa va abordar qüestions com la indivisibilitat de la corona sota el principi d’aeque principale, on «ens trobem davant d’un cos polític juxtaposat, però no unitari, en que els monarques es convertien en un aglutinant que transformava el centre del lloc on s’instal·lava la cort» però que al mateix temps, es veien obligats a redefinir-se i adaptar-se per tal de fer front a una legitimitat constantment discutida. Una situació que va quedar ben reflectida quan Juncosa va fer referència a les paraules que el Consell del Principat dedica al rei Joan II a mitjans s.XV, afirmant que «la preeminència de la Diputació és tal, que condició reial en res no admet».
Com en la resta d’ocasions, al finalitzar la conferència, des de l’organització dels Encontres a Beniarbeig es va voler agrair a Juncosa la seua participació en les jornades amb l’entrega de l’escultura inspirada en Beniarbeig. La quarta conferència del cicle està programada per al dijous 21 de març, amb «Les institucions forals valencianes i la nova Inquisició» a càrrec de José María Cruselles.
