El futbol retorna a Beniarbeig després d’11 anys

Onze anys han passat des d’aquelles pluges torrencials, que per a la memòria local poden ser qualificades d’històriques. Sens dubte, la imatge més vistosa de la fatídica jornada va ser la del col·lapse del pont. La desaparició d’un veritable símbol local que va inundar de tristesa tot un poble. Una pèrdua ben dolorosa, però que amb celeritat va ser substituïda amb la construcció d’un nou pont, amb major capacitat de desaigüe, amb més facilitat per transitar-ne i amb una silueta ja integrada dins de la identitat local.

En canvi, no va tenir la mateixa sort la regeneració d’un altre símbol de Beniarbeig com és el CF Beniarbeig. La devastació del poliesportiu va esborrar el futbol d’un poble que portava més de 50 anys entregat a l’esport. Les conseqüències de la riuada van anar més enllà d’allò material, i és que el manteniment del futbol no requereix tan sols d’un camp amb dos porteries, sinó que són necessaris molts esforços per part de jugadors, directiva, institucions i afició, per tal que diumenge rere diumenge es puga gaudir de l’espectacle del baló. En municipis menuts, l’activitat futbolística se sosté gràcies a un teixit social ja de per sí feble i precari, on el simple fet de mantindre-ho en marxa demana d’una bona dosi de voluntat i entrega, per això, revifar-lo després d’anys d’absència pot resultar un autèntic repte.

Amb tot, el diumenge 25 de novembre els jugadors del refundat C.F. Beniarbeig entraven al camp un a un cridats pel seu nom, era la materialització de mesos de dedicació conjunta per part del mateix club i de l’Ajuntament de Beniarbeig, com a principals promotors de la iniciativa. Una empresa a la que ràpidament s’han sumat socis, patrocinadors i aficionats que han permés la recuperació d’un fenomen local que transcendeix d’allò merament esportiu.

A les 16:00 de la vesprada arrancava un acte d’inauguració del nou Camp del Girona, que va voler ser també un homenatge a totes les persones que amb la seua labor han contribuït a la continuïtat del CF Beniarbeig des del seu naixement a mitjans del sXX. D’aquesta manera, l’alcalde Vicent Cebolla Seguí va voler homenatjar als primers jugadors, Vicente Mas Mengual, Salvador Mas Mengual i Vicente Escrivà Galan, els quals també van ser els encarregats de realitzar el servei d’honor des del migcamp.

També va haver un reconeixement per als expresidents del del CF Beniarbeig, amb l’entrega de plaques a Vicente Carrió Reus, Guido DiCrocce Lucci, José Vicente Miralles Costa, Miguel Escrivà Oliver i José Antonio Ruiz-Orejón Robles. Des del CF Beniarbeig també es va voler agrair públicament a l’ajuntament l’esforç realitzat per tal de possibilitar la tornada del futbol. Els membres de la junta directiva van sorprendre a l’alcalde amb una bufanda del club i un diploma que acreditava a Cebolla com a soci d’honor de l’entitat.

Seguidament, el xiulet de l’àrbitre Juan Leiva Bellido donava per començat el partit entre el CF Beniarbeig i el Calp, una trobada que per als locals es presentava il·lusionant per l’estrena del camp, però que no servia per menystenir un rival que se situa al cap davant de la classificació de la lliga. La primera part es va desenvolupar ben igualada, amb algunes arribades i xuts a porteria, però que finalment no fructificaren en cap gol. Amb la qual cosa es va arribar al temps de descans amb el marcador intacte.

La tornada dels jugadors al camp de joc va inaugurar una segona part poc favorable per al CF Beniarbeig, qui al minut 50 veia com un dels seus jugadors rebia la segona targeta groga, deixant l’equip local amb deu jugadors sobre el camp. La minva d’efectius va facilitar al CF Calp l’arribada a porteria i la conseqüent anotació de dos gols continuats, en tan sols dos minuts de diferència, per al minut 80 aconseguir el tercer punt de l’equip calpí. Caldria esperar i apurar el temps de joc fins que en el minut 89 un penal a favor del CF Beniarbeig permetera a Javier Picornell Carpi inaugurar l’historial de gols locals al nou Camp del Girona, deixant així el que seria el resultat definitiu d’ 1-3.

És el mateix Picornell, qui a més ocupa el càrrec de president del club, que expressa la seua relativa satisfacció amb el resultat de l’encontre, ja que encara que el resultat no els permeta sumar els tres punts, disposaven de factors que no els eren gens favorables, com la indubtable qualitat de la plantilla del Calp o a causa de les tasques d’adequació del camp, la dificultat que han tingut aquestes setmanes per poder realitzar els entrenaments amb regularitat. Al mateix temps, assegura que en aquestes situacions on es juga amb desavantatge, un dels principals riscos és el caure en el desànim i la desmoralització, una por que s’encarregaren d’espantar tots els aficionats locals que es van apropar al camp per tal d’animar. Segons Picornell, va ser aquest suport el que va blindar la motivació de l’equip per tal de continuar gaudint del joc fins a l’últim segon abans del triple xiulit amb que l’àrbitre anunciava la fi del partit.