«Guionistes invisibles. I no només amb Shakespeare»

a càrrec de Jordi Balló

Alguns procediments dramàtics o argumentals són reutilitzats per la ficció audiovisual sense cap reverència, fent veure la seva actualitat justament pel seu caràcter invisible i l’absoluta modernitat del dramaturg. Shakespeare i altres, avui, escriurien per al cinema o la televisió?

Jordi Balló va nàixer a Figueres (Empordà). És llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en cinema, i doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, on és impulsor i director del Màster en Documental de Creació.

El màster a permès impulsar alguns dels projectes més renovadors del cinema espanyol dels darrers anys, aconseguint que se li dedicara la secció Signals del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam de 2010 i estant guardonat l’any 2005 amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la categoria de Cinema, en reconeixement a les iniciatives sorgides del màster.

Des de l’any 1998 fins a finals del 2011 ha estat director d’exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Entre les seues últimes publicacions es troben Imatges del silenci (2000), Jo ja he estat aquí: ficcions de la repetició (Premi Crítica Serra d’Or 2006), Els riscos del saber (2009) i El món,un escenari. Shakespeare: el guionista invisible (2015), escrits aquests darrers tres amb Xavier Pérez. Col·labora periòdicament en el diari La Vanguardia, on és responsable del consell assessor del suplement Cultura/s.