La bona lletra, la traducció al valencià de La buena letra (1992) de Rafael Chirbes es va presentar el passat dijous 15 de novembre a la Biblioteca Municipal de Beniarbeig. En la presentació van participar l’escriptor i gestor cultural Jovi Lozano-Seser, l’editor Juli Capilla, Maria José Micó com a presidenta de la Fundació Chirbes i Carles Mulet, traductor de l’obra. Una taula ben completa i amb un format d’entrevista conduïda per Lozano-Seser que va permetre als assistents apropar-se a la vida de Chirbes, a la tasca de fundació i com no, a totes les etapes del procés de traducció d’una de les novel·les més ben valorades de l’autor. Una obra curta però madura, que «està més a prop de la nouvelle francesa que de la novel·la» com va indicar Mulet.
Segons Capilla, entre els motius de la traducció al valencià es troba la intenció d’aproximar el text a les veus dels personatges, els quals són valencianoparlants, ja que la història de la novel·la es desenvolupa en les poblacions fictícies de Misent i Bovra, però clarament identificables amb Dénia i Tavernes de la Valldigna, respectivament. En aquest sentit també es va expressar Micó, qui va reivindicar La bona lletra com una de les novel·les de Chirbes més arrelades a la comarca i que al mateix temps, com va explicar Mulet «és una obra perfecta per a iniciar-se en l’obra de Chirbes, ja que en ella es troba la seua manera de veure el món i on ja s’identifica l’embrió dels temes que tracta en les novel·les posteriors».
-
- dav
