965 76 60 18 - Plaza 9 de octubre, 03778 Beniarbeig ajuntament@beniarbeig.org Valencià Español
Conferència de Jordi Balló

Conferència de Jordi Balló

 «Guionistes invisibles. I no només amb Shakespeare»

a càrrec de Jordi Balló

Alguns procediments dramàtics o argumentals són reutilitzats per la ficció audiovisual sense cap reverència, fent veure la seva actualitat justament pel seu caràcter invisible i l’absoluta modernitat del dramaturg. Shakespeare i altres, avui, escriurien per al cinema o la televisió?

Jordi Balló va nàixer a Figueres (Empordà). És llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en cinema, i doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, on és impulsor i director del Màster en Documental de Creació.

El màster a permès impulsar alguns dels projectes més renovadors del cinema espanyol dels darrers anys, aconseguint que se li dedicara la secció Signals del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam de 2010 i estant guardonat l’any 2005 amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la categoria de Cinema, en reconeixement a les iniciatives sorgides del màster.

Des de l’any 1998 fins a finals del 2011 ha estat director d’exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Entre les seues últimes publicacions es troben Imatges del silenci (2000), Jo ja he estat aquí: ficcions de la repetició (Premi Crítica Serra d’Or 2006), Els riscos del saber (2009) i El món,un escenari. Shakespeare: el guionista invisible (2015), escrits aquests darrers tres amb Xavier Pérez. Col·labora periòdicament en el diari La Vanguardia, on és responsable del consell assessor del suplement Cultura/s.

 

Conferència de Jordi Balló «Guionistes invisibles. I no només amb Shakespeare»

 «Guionistes invisibles. I no només amb Shakespeare»

a càrrec de Jordi Balló

Just un més després de la cita amb Toni Canet el passat 23 de febrer, els Encontres a Beniarbeig 2017 continuen explorant les relacions entre la literatura i el cinema, aquesta volta amb Jordi Balló, qui el proper dijous 23 de març oferirà la conferència «Guionistes invisibles. I no només amb Shakespeare».

Jordi Balló va nàixer a Figueres (Empordà). És llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en cinema, i doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, on és impulsor i director del Màster en Documental de Creació.

El màster ha permès impulsar alguns dels projectes més renovadors del cinema espanyol dels darrers anys, aconseguint que se li dedicara la secció Signals del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam de 2010 i estant guardonat l’any 2005 amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la categoria de Cinema, en reconeixement a les iniciatives sorgides del màster.

Des de l’any 1998 fins a finals del 2011 ha estat director d’exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Entre les seues últimes publicacions es troben Imatges del silenci (2000), Jo ja he estat aquí: ficcions de la repetició (Premi Crítica Serra d’Or 2006), Els riscos del saber (2009) i El món,un escenari. Shakespeare: el guionista invisible (2015), escrits aquests darrers tres amb Xavier Pérez. Col·labora periòdicament en el diari La Vanguardia, on és responsable del consell assessor del suplement Cultura/s.

Toni Canet destapa les claus del cinema als Encontres a Beniarbeig 2017

La dilatada experiència del productor, guionista i director ofereix una visió completa de la història del cinema, de l’adaptació literària i del cinema documental.

La tercera conferència dels Encontres a Beniarbeig 2017 «Literatura i cinema» va tindre lloc el passat dijous 23 de febrer a càrrec de Toni Canet, qui va començar amb una contextualització del cinema com a art, el qual s’impregna de totes les arts anteriors, agafant la interpretació del teatre, la història de la literatura, les perspectives de l’arquitectura, l’enquadrada de la pintura i com no, la música. A continuació, es van destacar els elements principals que diferencien el cinema europeu del nord-americà, així com qüestions determinants a l’hora de fer una pel·lícula, com són la durada, que no és gens convenient que supere els 90 minuts, i per un altre costat l’evident limitació pressupostària.

Tot seguit, la conferència va abordar l’adaptació de les novel·les a la gran pantalla. En aquest aspecte, Canet va remarcar que el cinema i la novel·la són llenguatges diferents, per la qual cosa no és possible traslladar literalment del llibre a la càmera, entre altres motius perquè la novel·la té major poder de suggerir, mentre que el cinema bàsicament mostra. Tot això va servir per tenir en compte l’adaptació de la novel·la Vespres de sang, 1999 de Joan Olivares, que ha estat adaptada a guió cinematogràfic per Toni Canet, Jorge Goldenberg i el mateix autor Joan Olivares. L’adaptació d’aquesta obra va servir d’exemple per conèixer els problemes i qüestions a tenir en compte durant el procés d’adaptació, entre ells la durada de la pel·lícula, la recreació dels escenaris o l’estructura de la història. En el cas de l’elaboració d’aquest guió, i per intentar que la pel·lícula mantinguera l’essència de la novel·la i al mateix temps no limitara excessivament, es va optar per que els guionistes tingueren un nivell de contacte diferent amb la novel·la, des del mateix autor fins a Goldenberg, qui no havia tingut cap contacte previ amb Vespres de sang. Un exemple que Canet va aprofitar per remarcar el cinema com un art col·lectiu, amb els condicionaments que suposa, a diferència de la creació literària, la qual sol ser una tasca
molt més individual.

Finalment, també hi va haver referències al cinema documental, on Canet ha desenvolupat gran part de la seua filmografia, destacant Las alas de la vida, 2006. Així doncs, Canet va aprofitar, entre altres, el treball que està duent a terme actualment en el documental Calç blanca, Negro Carbón, per fer veure les diferències entre la creació d’una pel·lícula i dels diferents tipus de documentals, per exemple el gran coneixement previ que s’ha de tenir sobre el tema del documental i el fet de que els protagonistes dels documentals no són actors, una situació que fa que no sempre el documental seguisca el guió marcat prèviament, però que també és una font de sorpreses d’allò més positives.

La propera cita dels Encontres a Beniarbeig 2017 serà la conferència «Guionistes invisibles. I no només amb Shakespeare» que oferirà Jordi Balló, professor de la UPF i ex-director d’exposicions del CCCB.

Toni Canet «Els meus projectes cinematogràfics basats en la literatura: Vespres de sang de Joan Olivares»

Toni Canet «Els meus projectes cinematogràfics basats en la literatura: Vespres de sang de Joan Olivares»

Toni Canet

La tercera conferència dels Encontres a Beniarbeig 2017 arriba de la mà del productor, guionista i director Toni Canet. Qui compartirà la seua dilatada experiència per conèixer de prop de què consten els projectes cinematogràfics. A més, es tractarà especialment del projecte d’adaptació cinematogràfica de la novel·la Vespres de Sang, de Joan Olivares.

Toni Canet va nàixer a Llutxent (Vall d’Albaida), el 1973 finalitza els seus estudis d’art dramàtic i el 1984 crea la productor Doll d’Estels. El 1988 dirigeix el seu primer llarmetratge, Amanece como puedas (1987), la qual va ser seleccionada per al festival del Caire i va aconseguir el premi a la millor pel·lícula en la VI Mostra de Cinema de Catalunya. Posteriorment ha dirigit pel·lícules com La camisa de la serpiente (1996) i el documental Las alas de la vida (2006), el qual va ser aclamat per la crítica i es va fer amb el guardó de Millor documental de la Seminci de Valladolid 2006.

En el camp de la televisió, ha treballat per a Canal 9-RTVV amb docu metals com Solfa íntima (1990), Crònica amarga (1991) i Viatjar sense billet (1998). Pel que fa a les sèries de ficció, el 1995 va dirigir Benifotrem, la primera sèrie de producció pròpia realitzada per TVV. L’última pel·lícula documental que ha dirigit ha estat Calç blanca, Negro carbón, una obra que recupera el processos de la producció tradicional de la calç i el carbó.

Isona Passola i l’adaptació de les novel·les a la pantalla

La segona conferència dels Encontres a Beniarbeig 2017 sota el títol «L’adaptació literària al cinema. De la novel·la a la pantalla. Referents, èxits i fracassos» va oferir conèixer de primera ma aspectes com els requisits, fidelitat a l’obra i altres aspectes que es plantegen a l’hora d’adaptació d’una novel·la al cinema.

L’acte va estar introduït per l’alcalde Vicent Cebolla i pel membre de l’organització Tomàs Llopis, seguidament va ser el torn de la professora, productora, directora i actual presidenta de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya. Passola va explicar d’una manera senzilla i propera totes les qüestions que es presenten en la tasca de l’adaptació. L’experiència de Passola com a productora d’obres com Pa negre (2010), adaptació de la novel·la homònima d’Emili Teixidor, va permetre mostrar de manera pràctica el tema. Durant la conferència es va fer un repàs històric sobre l’estructura dels relats així com dels elements cinematogràfics que resulten atractius a als espectadors. A continuació, entre el mig centenar d’assistents es va obrir un torn de paraula que va ser ben aprofitat pel públic per tal de preguntar a la conferenciant o per fer alguna aportació sobre el tema.

La propera conferència dels Encontres a Beniarbeig 2017 «Literatura i cinema» serà el dijous 23 de febrer a càrrec del director, productor i guionista Toni Canet, sota el “Els meus projectes cinematogràfics basats en la literatura: Vespres de sang de Joan Olivares”

(Esq. a dreta) Tomàs Llopis, Isona Passola i Vicent Cebolla

Mig centenar de persones assistirena l’acte

Cartell de la conferència

Pin It on Pinterest