965 76 60 18 - Plaza 9 de octubre, 03778 Beniarbeig ajuntament@beniarbeig.org Valencià Espanyol

Segona conferència – Encontres a Beniarbeig 2015: Els nostres clàssics i el món

Cartell Encontres 2015 - 02 - APP26 de febrer de 2015 a les 19:30 h. – Antoni Espí “Estellés i els clàssics llatins”.

L’extensíssima i ambiciosa obra poètica de Vicent Andrés Estellés demana diferents propostes de lectura com ara la de resseguir la relació entre l’autor de les Horacianes i Catul, Horaci, Ovidi Aviè i Virgili; un joc literari i geogràfic ple de sorpreses i de complicitats.

Primera conferència – Encontres a Beniarbeig 2015: Els nostres clàssics i el món

Cartell Encontres 2015 - 0129 gen 2015 a les 19:30 h. – Joan Francesc Mira “Entre València i Roma: els Borja, els clàssics i la literatura del Renaixement”.

El mig segle llarg de presència i protagonisme de la família Borja a Roma coincideix amb dos fets de primera magnitud: a Itàlia, l’extensió i aprofundiment de l’humanisme renaixentista, i a la Ciutat i Regne de València, l’eclosió del període clàssic de la nostra literatura. La relació entre un fenomen i l’altre és intensa i apassionant.

Encontres a Beniarbeig 2015: Els nostres clàssics i el món

Encontres 2015-01El passat 8 de gener al migdia es presentà a l’Ajuntament de Beniarbeig la segona edició dels Encontres a Beniarbeig: Jornades sobre literatura i història 2015, una iniciativa que retorna amb la intenció de consolidar una cita cultural per al municipi i alhora per al conjunt de la Marina Alta. Amb aquestes paraules, l’Alcalde de Beniarbeig Vicente Cebolla incidí en l’esperit d’una proposta ja consolidada que l’any passat comptà amb una nombrosa assistència de veïns de la comarca i fins i tot de comarques veïnes. Els Encontres es celebraran en la Biblioteca i seran aquests:

29 gen 2015 a les 19:30 h. – Joan Francesc Mira “Entre València i Roma: els Borja, els clàssics i la literatura del Renaixement”.

El mig segle llarg de presència i protagonisme de la família Borja a Roma coincideix amb dos fets de primera magnitud: a Itàlia, l’extensió i aprofundiment de l’humanisme renaixentista, i a la Ciutat i Regne de València, l’eclosió del període clàssic de la nostra literatura. La relació entre un fenomen i l’altre és intensa i apassionant.


26 febr 2015 a les 19:30 h. – Antoni Espí “Estellés i els clàssics llatins.”

L’extensíssima i ambiciosa obra poètica de Vicent Andrés Estellés demana diferents propostes de lectura com ara la de resseguir la relació entre l’autor de les Horacianes i Catul, Horaci, Ovidi Aviè i Virgili; un joc literari i geogràfic ple de sorpreses i de complicitats.


26 març 2015 a les 19:30 h. Antoni Ferrando “Tres Joan Martorells i una sola obra: Tirant lo Blanc.”

Un bregós i arruïnat cavaller de la ciutat de València, un secretari de Carles d’Aragó, príncep de Viana, ciutadà de València vinculat a Ondara, i un cavaller senyor de Beniarbeig resident a València han estat postulats com a autors del Tirant lo Blanc (1460-1464), de Joanot Martorell. Quin dels tres n’és l’autor?


16 abr 2015 a les 20:00 h. – Stefano Cingolani “Com sobreviure a l’Edat Mitjana. Bernat Metge i Joan Roís de Corella: dues vies originals.”

A les acaballes de l’Edat Mitjana, en un clima cultural i de pensament fortament influenciat per l’Església i el seu eventual integrisme, amb la presència de moralistes de la talla i importància d’un Francesc Eiximenis o Vicent Ferrer, no era sempre fàcil trobar maneres d’expressió literària que fossin noves en les formes i els continguts. Gràcies a una profunda reflexió sobre el llegat dels clàssica llatins i les propostes dels nous clàssics italians, especialment Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio, Bernat Metge i Joan Roís de Corella, a Barcelona i a València, busquen noves vies. Profundament originals i innovadores, no tingueren tot l’exit que haurien merescut, ni al seu temps ni, en bona part, tampoc en els presents.


28 maig 2015 a les 20:00 h. – Joan Santanach “Les posteritats de Ramon Llull.”

Ramon Llull, que en vida va tractar sobre pràcticament totes les disciplines medievals, després de la seva mort va esdevenir un referent des de diversos punts de vista. En el segles posteriors, la seva Art i el seu pensament van continuar atraient l’atenció de nombrosos intel·lectuals europeus, de la mateixa manera que, en un àmbit més reduït, es va consolidar la devoció per la seva persona. Sobretot a partir de mitjan segle XIX, amb la Renaixença, assistim a la seva recuperació com a autor literari.