Toni Canet destapa les claus del cinema als Encontres a Beniarbeig 2017
La dilatada experiència del productor, guionista i director ofereix una visió completa de la història del cinema, de l’adaptació literària i del cinema documental.
La tercera conferència dels Encontres a Beniarbeig 2017 «Literatura i cinema» va tindre lloc el passat dijous 23 de febrer a càrrec de Toni Canet, qui va començar amb una contextualització del cinema com a art, el qual s’impregna de totes les arts anteriors, agafant la interpretació del teatre, la història de la literatura, les perspectives de l’arquitectura, l’enquadrada de la pintura i com no, la música. A continuació, es van destacar els elements principals que diferencien el cinema europeu del nord-americà, així com qüestions determinants a l’hora de fer una pel·lícula, com són la durada, que no és gens convenient que supere els 90 minuts, i per un altre costat l’evident limitació pressupostària.
Tot seguit, la conferència va abordar l’adaptació de les novel·les a la gran pantalla. En aquest aspecte, Canet va remarcar 
que el cinema i la novel·la són llenguatges diferents, per la qual cosa no és possible traslladar literalment del llibre a la càmera, entre altres motius perquè la novel·la té major poder de suggerir, mentre que el cinema bàsicament mostra. Tot això va servir per tenir en compte l’adaptació de la novel·la Vespres de sang, 1999 de Joan Olivares, que ha estat adaptada a guió cinematogràfic per Toni Canet, Jorge Goldenberg i el mateix autor Joan Olivares. L’adaptació d’aquesta obra va servir d’exemple per conèixer els problemes i qüestions a tenir en compte durant el procés d’adaptació, entre ells la durada de la pel·lícula, la recreació dels escenaris o l’estructura de la història. En el cas de l’elaboració d’aquest guió, i per intentar que la pel·lícula mantinguera l’essència de la novel·la i al mateix temps no limitara excessivament, es va optar per que els guionistes tingueren un nivell de contacte diferent amb la novel·la, des del mateix autor fins a Goldenberg, qui no havia tingut cap contacte previ amb Vespres de sang. Un exemple que Canet va aprofitar per remarcar el cinema com un art col·lectiu, amb els condicionaments que suposa, a diferència de la creació literària, la qual sol ser una tasca
molt més individual.
Finalment, també hi va haver referències al cinema documental, on Canet ha desenvolupat gran part de la seua filmografia, destacant Las alas de la vida, 2006. Així doncs, Canet va aprofitar, entre altres, el treball que està duent a terme actualment en el documental Calç blanca, Negro Carbón, per fer veure les diferències entre la creació d’una pel·lícula i dels diferents tipus de documentals, per exemple el gran coneixement previ que s’ha de tenir sobre el tema del documental i el fet de que els protagonistes dels documentals no són actors, una situació que fa que no sempre el documental seguisca el guió marcat prèviament, però que també és una font de sorpreses d’allò més positives.
La propera cita dels Encontres a Beniarbeig 2017 serà la conferència «Guionistes invisibles. I no només amb Shakespeare» que oferirà Jordi Balló, professor de la UPF i ex-director d’exposicions del CCCB.
