Vicent Llorenç Arlandis (Dénia, 1965) és actualment el president del l’Associació de Columbicultura «La Estrella» de Beniarbeig, una dedicació que combina amb la seua tasca professional com a gestor immobiliari.
Amb motiu del Campionat Regional de Coloms Esportius que s’està celebrant aquests dies a Beniarbeig, parlem amb Llorenç per tal que ens explique com encaren aquest esdeveniment que posarà al nostre poble en el centre del mapa de la columbicultura.
Com naix la teua aficiĂł per la columbicultura?
A mi em naix perquè mon pare i el meu avi eren colombaires. És una herència. Des dels 4 anys que vaig amb mon pare amb els coloms, sobretot en les soltes dels dissabtes, que anĂ vem al castell. Em ve de famĂlia.
Potser hi ha persones que no estan tan familiaritzades amb aquest esport. Series capaç d’explicar-nos breument què és i com funciona?
És un esport que per a qui no ho coneix costa un poc d’entendre, perquè la primera imatge que es tĂ© Ă©s la dels colombaires pels carrers i per dins dels camps mirant coloms, mirant cap amunt… I clar, Ă©s normal que diguen; esta gent què busca?
De forma resumida, la finalitat dels coloms és que conquisten a la coloma i el colom que se l’emporta és el que guanya. Això són les soltes, però darrere de tot això hi ha tot un llarg procés i una cultura sencera de cria, selecció i entrenament dels coloms, perquè des de que són colomins fins que competeixen passen uns 2 anys, en els que els veus evolucionar. Amb tot eixe treball veus que estàs fent una cosa bonica i dona molt d’orgull personal poder vore-ho.
Això sĂ, Ă©s una aficiĂł que t’ha de nĂ ixer molt, perquè això no Ă©s com tindre un gos. Demana molt de temps, dedicaciĂł i espai. A mĂ©s, sempre estĂ s pendent de tots els perills que tenen els coloms, com totes les alimanyes, que quan et descuides una rabosa s’ha menjat el colom, o els cables d’alta tensiĂł. Per això a voltes se’ns veu un poc accelerats darrere dels coloms, però Ă©s que uns segons poden marcar la diferència entre salvar el colom o que acabe dins de la panxa de la rabosa.
Com arribes a president de l’associació?
FarĂ uns 8 o 9 anys ja vaig ser president, coincidint amb un campionat com este que vam fer. Ara, fins fa un parell d’anys jo estava de vicepresident, i al retirar-se el president que estava, doncs l’he substituĂŻt jo, mĂ©s que res perquè venia el campionat i ens havĂem compromès a fer-lo. Com en totes les aficions, un cĂ rrec d’este tipus Ă©s, sobretot, molta faena, però la veritat Ă©s que tambĂ© Ă©s un honor treballar per a un club que en aquests moments estĂ funcionant molt bĂ© i Ă©s un dels referents comarcals.
Fundada en 1927, «La Estrella» haurà tingut diferents èpoques. Quin és l’estat de l’associació en aquests moments?
Crec que estem en un moment prou bo. Ara som 30 socis, i no en som més perquè no volem, perquè hi ha peticions de gent dels pobles del voltant que també estaria interessada. Som un grup ben avingut i treballador, i el poble presta per a disfrutar dels coloms, perquè és un poble sense finques massa altes, amb arbres al voltant i camps. És l’escenari perfecte per als coloms.
A banda, la gent del poble s’ha criat veient-nos pel poble i sap què sĂłn els coloms. AcĂ la gent sol ser molt respectuosa i això sempre s’agraeix. El que ara ens falta Ă©s acabar d’arribar als nouvinguts, que independentment de si venen de lluny o de prop, molts no coneixen la columbicultura i ens agradaria que ho feren, encara que siga per a que quan es troben un colom pintat que ens avisen a nosaltres o la Policia Local. Crec que amb el campionat, entrevistes com estes i la difusiĂł que estĂ fent ADN ValenciĂ per xarxes socials, poden servir de molta ajuda per a que tots ens acaben de conèixer.
Al parlar de columbicultura i xarxes socials, ens preguntem com ha evolucionat esta aficiĂł des dels teus pares fins ara?
Com tot en este mĂłn, la columbicultura tambĂ© ha canviat. Encara que la base Ă©s la mateixa sĂ que s’ha avançat molt quant a preparaciĂł dels coloms i les tecnologies de seguiment. Ara els coloms tenen el veterinari sempre a punt, tenen un menjar i uns suplements, com vitamines, i entrenen mĂ©s voltes a la setmana que abans. Tot això fa que fĂsicament estiguen molt bĂ©. Pel que fa al seguiment, a banda de walkie-talkies i radar, ara amb el GPS s’ha guanyat molt quant a precisiĂł. TambĂ© les colomes, que sĂłn la peça clau de la columbicultura, sĂłn ara mĂ©s fortes fĂsicament i mĂ©s intel·ligents.
A nivell econòmic també els coloms estan millor valorats i es mouen més diners, per exemple, estem parlant que el premi d’este campionat són 10.000€.
Com veus el futur de l’afició? Hi ha relleu generacional?
La columbicultura actual tĂ© bĂ sicament dos problemes. El primer Ă©s la desapariciĂł de clubs, perquè hi ha llocs on ja no es poden volar. Per exemple, fa 40 o 50 anys el nĂşmero u era DĂ©nia, però ara tot sĂłn finques i allĂ ja no es pot fer res. Els coloms volen pobles amb poques cases i camp i arbrat pel voltant, com acĂ, que tenim pins, garrofers, ciprers…
L’altre problema és el relleu, perquè és una afició que demana molt de temps i la gent jove tenen tots massa coses. També s’ha de viure en un poble que reunisca les condicions, tindre algun pare o algú prop que ho entenga, tindre una terrassa, caixons i accessoris. Clar, això fa que no siga del tot fà cil, però també és veritat que és un esport que si de menut l’has viscut, sempre queda. De fet, el que vegem molt és que els joves s’ho deixen quan tenen 15 o 16 anys perquè és una edat on, és normal, que comences a eixir i a quedar més, però quan ja són adults i tenen 25 o 27 anys, aleshores tornen. Per la nostra part, la forma d’afavorir que tornen és fent vore tota l’activitat que tenim i recordant que tenen les portes obertes.
Com es preveu el campionat?
La Comunitat de Valenciana estĂ dividida en quatre regions, nosaltres estem en la 3, que aglutina les comarques del sud de la provĂncia de València i les del nord d’Alacant. Estem en una zona on hi ha molta aficiĂł, ja que als pobles de la Safor i la Vall d’Albaida hi ha molt de nivell i tots eixos pobles sĂłn els que venen a competir acĂ, aixĂ que serĂ un campionat ben interessant.
Com poden seguir els beniarbegins el campionat?
Amb tot això del COVID-19 no podem fer una crida a que la gent vinga a vore-ho, de fet no podem tindre ni una pissarra oficial en la que anar posant els resultats, però des de la Federació de Columbicultura de la Comunitat Valenciana s’ha arribat a un acord amb la plataforma ADN Valencià , la qual ho retransmetrà en directe o diferit, aixà que animem a qui li interesse que ho seguisca per la xarxa.
La nostra intenció és donar a conèixer el campionat i la columbicultura, aixà que si ens vegeu pel poble i algú vol preguntar-nos alguna cosa, nosaltres estem sempre encantats d’explicar i compartir la nostra afició.
Per Ăşltim, nomĂ©s m’agradaria disculpar-me per si a causa del campionat, en algun moment puntual hem de tallar algun carrer, obstaculitzem algun camĂ o entrem en algun bancal de tarongers. Podeu estar ben segurs que nosaltres sempre intentem generar les mĂnimes molèsties.