965 76 60 18 - Plaza 9 de octubre, 03778 Beniarbeig ajuntament@beniarbeig.org Valencià Español

Vicent Llorenç Arlandis (Dénia, 1965) és actualment el president del l’Associació de Columbicultura «La Estrella» de Beniarbeig, una dedicació que combina amb la seua tasca professional com a gestor immobiliari.

Amb motiu del Campionat Regional de Coloms Esportius que s’està celebrant aquests dies a Beniarbeig, parlem amb Llorenç per tal que ens explique com encaren aquest esdeveniment que posarà al nostre poble en el centre del mapa de la columbicultura.

Com naix la teua afició per la columbicultura?

A mi em naix perquè mon pare i el meu avi eren colombaires. És una herència. Des dels 4 anys que vaig amb mon pare amb els coloms, sobretot en les soltes dels dissabtes, que anàvem al castell. Em ve de família.

Potser hi ha persones que no estan tan familiaritzades amb aquest esport. Series capaç d’explicar-nos breument què és i com funciona?

És un esport que per a qui no ho coneix costa un poc d’entendre, perquè la primera imatge que es té és la dels colombaires pels carrers i per dins dels camps mirant coloms, mirant cap amunt… I clar, és normal que diguen; esta gent què busca?

De forma resumida, la finalitat dels coloms és que conquisten a la coloma i el colom que se l’emporta és el que guanya. Això són les soltes, però darrere de tot això hi ha tot un llarg procés i una cultura sencera de cria, selecció i entrenament dels coloms, perquè des de que són colomins fins que competeixen passen uns 2 anys, en els que els veus evolucionar. Amb tot eixe treball veus que estàs fent una cosa bonica i dona molt d’orgull personal poder vore-ho.

Això sí, és una afició que t’ha de nàixer molt, perquè això no és com tindre un gos. Demana molt de temps, dedicació i espai. A més, sempre estàs pendent de tots els perills que tenen els coloms, com totes les alimanyes, que quan et descuides una rabosa s’ha menjat el colom, o els cables d’alta tensió. Per això a voltes se’ns veu un poc accelerats darrere dels coloms, però és que uns segons poden marcar la diferència entre salvar el colom o que acabe dins de la panxa de la rabosa.

Com arribes a president de l’associació?

Farà uns 8 o 9 anys ja vaig ser president, coincidint amb un campionat com este que vam fer. Ara, fins fa un parell d’anys jo estava de vicepresident, i al retirar-se el president que estava, doncs l’he substituït jo, més que res perquè venia el campionat i ens havíem compromès a fer-lo. Com en totes les aficions, un càrrec d’este tipus és, sobretot, molta faena, però la veritat és que també és un honor treballar per a un club que en aquests moments està funcionant molt bé i és un dels referents comarcals.

Fundada en 1927, «La Estrella» haurà tingut diferents èpoques. Quin és l’estat de l’associació en aquests moments?

Crec que estem en un moment prou bo. Ara som 30 socis, i no en som més perquè no volem, perquè hi ha peticions de gent dels pobles del voltant que també estaria interessada. Som un grup ben avingut i treballador, i el poble presta per a disfrutar dels coloms, perquè és un poble sense finques massa altes, amb arbres al voltant i camps. És l’escenari perfecte per als coloms.

A banda, la gent del poble s’ha criat veient-nos pel poble i sap què són els coloms. Ací la gent sol ser molt respectuosa i això sempre s’agraeix. El que ara ens falta és acabar d’arribar als nouvinguts, que independentment de si venen de lluny o de prop, molts no coneixen la columbicultura i ens agradaria que ho feren, encara que siga per a que quan es troben un colom pintat que ens avisen a nosaltres o la Policia Local. Crec que amb el campionat, entrevistes com estes i la difusió que està fent ADN Valencià per xarxes socials, poden servir de molta ajuda per a que tots ens acaben de conèixer.

Al parlar de columbicultura i xarxes socials, ens preguntem com ha evolucionat esta afició des dels teus pares fins ara?

Com tot en este món, la columbicultura també ha canviat. Encara que la base és la mateixa sí que s’ha avançat molt quant a preparació dels coloms i les tecnologies de seguiment. Ara els coloms tenen el veterinari sempre a punt, tenen un menjar i uns suplements, com vitamines, i entrenen més voltes a la setmana que abans. Tot això fa que físicament estiguen molt bé. Pel que fa al seguiment, a banda de walkie-talkies i radar, ara amb el GPS s’ha guanyat molt quant a precisió. També les colomes, que són la peça clau de la columbicultura, són ara més fortes físicament i més intel·ligents.

A nivell econòmic també els coloms estan millor valorats i es mouen més diners, per exemple, estem parlant que el premi d’este campionat són 10.000€.

Com veus el futur de l’afició? Hi ha relleu generacional?

La columbicultura actual té bàsicament dos problemes. El primer és la desaparició de clubs, perquè hi ha llocs on ja no es poden volar. Per exemple, fa 40 o 50 anys el número u era Dénia, però ara tot són finques i allí ja no es pot fer res. Els coloms volen pobles amb poques cases i camp i arbrat pel voltant, com ací, que tenim pins, garrofers, ciprers…

L’altre problema és el relleu, perquè és una afició que demana molt de temps i la gent jove tenen tots massa coses. També s’ha de viure en un poble que reunisca les condicions, tindre algun pare o algú prop que ho entenga, tindre una terrassa, caixons i accessoris. Clar, això fa que no siga del tot fàcil, però també és veritat que és un esport que si de menut l’has viscut, sempre queda. De fet, el que vegem molt és que els joves s’ho deixen quan tenen 15 o 16 anys perquè és una edat on, és normal, que comences a eixir i a quedar més, però quan ja són adults i tenen 25 o 27 anys, aleshores tornen. Per la nostra part, la forma d’afavorir que tornen és fent vore tota l’activitat que tenim i recordant que tenen les portes obertes.

Com es preveu el campionat?

La Comunitat de Valenciana està dividida en quatre regions, nosaltres estem en la 3, que aglutina les comarques del sud de la província de València i les del nord d’Alacant. Estem en una zona on hi ha molta afició, ja que als pobles de la Safor i la Vall d’Albaida hi ha molt de nivell i tots eixos pobles són els que venen a competir ací, així que serà un campionat ben interessant.

Com poden seguir els beniarbegins el campionat?

Amb tot això del COVID-19 no podem fer una crida a que la gent vinga a vore-ho, de fet no podem tindre ni una pissarra oficial en la que anar posant els resultats, però des de la Federació de Columbicultura de la Comunitat Valenciana s’ha arribat a un acord amb la plataforma ADN Valencià, la qual ho retransmetrà en directe o diferit, així que animem a qui li interesse que ho seguisca per la xarxa.

La nostra intenció és donar a conèixer el campionat i la columbicultura, així que si ens vegeu pel poble i algú vol preguntar-nos alguna cosa, nosaltres estem sempre encantats d’explicar i compartir la nostra afició.

Per últim, només m’agradaria disculpar-me per si a causa del campionat, en algun moment puntual hem de tallar algun carrer, obstaculitzem algun camí o entrem en algun bancal de tarongers. Podeu estar ben segurs que nosaltres sempre intentem generar les mínimes molèsties.

Vicent Llorenç Arlandis (Denia, 1965) is currently the president of the Asociación de Colombicultura «La Estrella» de Beniarbeig, something which he combines with his profesional job as estate agent.

Because of the regional sports pigeons championship being held in Beniarbeig at the moment, we have spoken with Llorenç so that he can explain to us how this they are handling this event, which puts the village well on the pigeon breeding map.

Where does your love of pigeon breeding come from?

My father and grandfather were pigeon breeders. It’s an inheritance. From the age of 4, I went with my father and his pigeons, especially on Saturdays when they released them, we used to go to the castle. It’s in my family.

There may be people who aren’t so familiar with this sport. Could you explain briefly what it is and how it works?

For anyone who doesn’t know it, it’s a bit hard to understand, because the first picture you have is one of seeing the pigeon breeders in the streets and in the fields looking at pigeons, looking upwards… And of course it normal for people to ask ‘what are these people looking for?’

In brief, the aim is for the male pigeons to win over the female pigeon, and the one which does wins. These are the releases, but behind this there’s a long process and a whole culture of breeding, selection and training of the birds, because from them hatching to competing it’s two years, during which you see them develop. With all of this work, you can see that you are doing something good and it gives you great personal pride to be able to see it.

It’s a hobby which you have to like a lot, because it’s not like having a dog. It takes up a lot of time, dedication and space. Also, you have to be always on the look out for the dangers which pigeons bring, such as pests and predators, if you don’t take care, a fox can eat your pigeon, or high tension cables. That’s why sometimes we can be seen rushing after the pigeons, but a few seconds can make a difference between saving the pigeon or it ending up in a fox’s stomach.

How did you come to be president of the association?

About 8 or 9 years ago, I was president, it coincided with a championship like this one. A couple of years ago, I was vice president, and when the president retired, I took his place, more than anything because this championship was being organised and we had committed ourselves to doing it. As with all hobbies, a post like this brings a lot of work with it, but it’s also an honour to work for a club which at the moment is working very well and is one of the regional models.

Founded in 1927, «La Estrella» will have passed through different periods. What is the state of the association at the moment?

I think we are in a fairly good state. There are 30 members, there aren’t more because we don’t want more, because there are requests from people from surrounding villages who are interested. We are a harmonious and hard working group, and the village lends itself to us being able to enjoy the sport because it’s a village without too many tall buildings, it has trees and fields. It’s a perfect place for pigeons.

Apart from that, the people in the village have grown up seeing us in the village and they know what pigeons are. People here are generally respectful and that’s always good. Wat we need to do now is make aware those new arrivals who, whether they come from near or far, don’t know what pigeon breeding is about and we would like them to, even if it’s only so that if they find a painted pigeon they can let us or the local police know. I think that the championship, interviews like this and the work that’s being done by ADN Valencià on social media can serve to help us to make more people know what we are about.

Talking of pigeon breeding and social media, how has the hobby developed from your parents’ times until now?

Like everything in this world, pigeon breeding has changed too. Although the base is the same, a lot of advances have been made with the preparation of the pigeons and the technology to follow them. Now the pigeons always have a vet on hand, they have food and supplements, like vitamins, and they train more times a week than before. This means that they are physically well. As for following them, apart from walkie-talkies and radar, with GPS there’s a lot more accuracy. Also the pigeons, which are the key to pigeon breeding, are now physically stronger and more intelligent.

At a financial level, the pigeons are better valued and more money changes hands, for example, we are talking of a prize of 10,ooo€ for this championship.

How do you see the future for the hobby? Is there a generational shift?

Pigeon breeding currently has 2 problems. The first is the disappearance of clubs, because there are places where they can no longer fly. For example, 40 or 50 years ago Dénia was number one, but now it’s all tower blocks and they can’t do anything there. The pigeons want villages with few houses, with countryside and trees around, like here, we have pine trees, carob trees, cypresses etc …

The other problem is the shift, because it’s a hobby that needs a lot of time and young people have too many things. They also need to live in a village which meets the conditions, to have a parent or someone near who understands it all, to have a terrace, drawers and accessories. Of course, this doesn’t make it easy, but it’s also true that if it’s a sport you have known since you were little, it will always stay. In fact what we are seeing is that young people leave it when they are 15 or 16 years old because they are at an age when they start to go and meet friends out more, but when they are adults and reach 25 or 27 years old, they come back. For us, the way to make them come back is to let them see the whole range of activities we have and remind them that the doors are always open.

How do you foresee the championship?

The Valencian Community is divided into four regions, we are in number 3, which covers the regions to the south of the province of Valencia and those to the north of Alicante. We are in an area where it is very popular, as the villages of La Safor and La Vall d’Albaida compete at a high level and all of these villages are the ones that have come to compete here, so it will be a very interesting championship.

How can the people of Beniarbeig follow the championship?

With everything concerned with COVID-19 we can’t ask people to come and watch, we can’t even have an official blackboard where we can keep putting the results, but the Federación de Colombicultura de la Comunidad Valenciana has reached an agreement with the platform ADN Valencià, which will do live or pre-recorded transmissions, so we encourage anyone interested to follow it on the web.

Our intention is to make people aware of the championship and of pigeon breeding, so if you see us around the village and want to ask us something, we are always happy to explain and share our hobby.

Finally I would just like to apologise if at some point we have to close off a street, we block a street or we go into an orange grove. You can rest assured that we will always try to keep disturbances to a minimum.

Vicent Llorenç Arlandis (Denia, 1965) es actualmente el presidente del la Asociación de Colombicultura «La Estrella» de Beniarbeig, una dedicación que combina con su labor profesional como gestor inmobiliario.

Con motivo del Campeonato Regional de Palomos Deportivos que se está celebrando estos días en Beniarbeig, hablamos con Llorenç para que nos explique cómo encaran este evento que pondrá a nuestro pueblo en el centro del mapa de la colombicultura.

¿Cómo nace tu afición por la colombicultura?

A mí me nace porque mi padre y mi abuelo eran colombaires. Es una herencia. Desde los 4 años que voy con mi padre con las palomas, sobre todo en las sueltas de los sábados, que íbamos al castillo. Me viene de familia.

Quizás haya personas que no están tan familiarizadas con este deporte. ¿Serías capaz de explicar brevemente qué es y cómo funciona?

Es un deporte que para quien no lo conoce cuesta un poco de entender, porque la primera imagen que se tiene es la de los colombaires por las calles y por dentro de los campos mirando palomas, mirando hacia arriba… Y claro, es normal que digan; ¿esta gente qué busca?

De forma resumida, la finalidad de los palomos es que conquisten a la paloma y el palomo que se la lleva es el que gana. Esto son las sueltas, pero detrás de todo esto hay todo un largo proceso y una cultura entera de cría, selección y entrenamiento de los palomos, porque desde que son pichones hasta que compiten pasan unos 2 años, en los que los ves evolucionar. Con todo ese trabajo ves que estás haciendo algo bonito y es un gran orgullo personal poderlo ver.

Eso sí, es una afición que te tiene que gustar mucho, porque esto no es como tener un perro. Pide mucho tiempo, dedicación y espacio. Además, siempre estás pendiente de todos los peligros que tienen las palomas, como las alimañas, que cuando te descuidas un zorro se ha comido la paloma, o los cables de alta tensión. Por eso, a veces se nos ve un poco acelerados detrás de los palomos, pero es que unos segundos pueden marcar la diferencia entre salvar el palomo o que termine dentro de la barriga del zorro.

¿Cómo llegas a presidente de la asociación?

Hará unos 8 o 9 años ya fui presidente, coincidiendo con un campeonato como éste que hicimos. Ahora, hasta hace un par de años yo estaba de vicepresidente, y al retirarse el presidente que estaba, pues lo he sustituido yo, más que nada porque venía el campeonato y nos habíamos comprometido a hacerlo. Como en todas las aficiones, un cargo de este tipo es, sobre todo, mucho trabajo, pero lo cierto es que también es un honor trabajar para un club que en estos momentos está funcionando muy bien y es uno de los referentes comarcales.

Fundada en 1927, «La Estrella» habrá tenido diferentes épocas. ¿Cuál es el estado de la asociación en estos momentos?

Creo que estamos en un momento bastante bueno. Ahora somos 30 socios, y no somos más porque no queremos, porque hay peticiones de gente de los pueblos de alrededor que también estaría interesada. Somos un grupo bien avenido y trabajador, y el pueblo presta para disfrutar de los palomos, porque es un pueblo sin fincas demasiado altas, con árboles alrededor y campos. Es el escenario perfecto para los palomos.

Aparte, la gente del pueblo se ha criado viéndonos por el pueblo y sabe qué son los palomos. Aquí la gente suele ser muy respetuosa y eso siempre se agradece. Lo que ahora nos falta es acabar de llegar a los recién llegados, que independientemente de si vienen de lejos o de cerca, muchos no conocen la colombicultura y nos gustaría que lo hicieran, aunque sea para que cuando se encuentran un palomo pintado que nos avisan a nosotros o a la Policía Local. Creo que con el campeonato, entrevistas como estas y la difusión que está haciendo ADN Valencià por redes sociales, pueden servir de mucha ayuda para que todos nos acaban de conocer.

Al hablar de colombicultura y redes sociales, nos preguntamos; ¿Cómo ha evolucionado esta afición desde tus padres hasta ahora?

Como todo en este mundo, la colombicultura también ha cambiado. Aunque la base es la misma, sí se ha avanzado mucho en cuanto a preparación de los palomos y las tecnologías de seguimiento. Ahora los palomos tienen el veterinario siempre a punto, tienen una comida y suplementos, como vitaminas, y entrenan más veces a la semana que antes. Todo esto hace que físicamente estén muy bien. En cuanto al seguimiento, además de walkie-talkies y radar, ahora con el GPS se ha ganado mucho en precisión. También las palomas, que son la pieza clave de la colombicultura, son ahora más fuertes físicamente y más inteligentes.

A nivel económico también los palomos están mejor valorados y se mueve más dinero, por ejemplo, estamos hablando de que el premio de este campeonato son 10.000 €.

¿Cómo ves el futuro de la afición? ¿Hay relevo generacional?

La colombicultura actual tiene dos problemas. El primero es la desaparición de clubes, porque hay lugares donde ya no se pueden volar. Por ejemplo, hace 40 o 50 años el número uno era Dénia, pero ahora todo son fincas y allí ya no se puede hacer nada. Los palomos quieren pueblos con pocas casas y campo y arbolado por alrededor, como aquí, que tenemos pinos, algarrobos, cipreses…

El otro problema es el relevo, porque es una afición que exige mucho tiempo y la gente joven tienen todos demasiadas cosas. También se tiene que vivir en un pueblo que reúna las condiciones, tener algún padre o alguien cerca que lo entienda, tener una terraza, cajones y accesorios. Claro, eso hace que no sea del todo fácil, pero también es verdad que es un deporte que si de pequeño lo has vivido, algo siempre queda. De hecho, lo que veamos mucho es que los jóvenes se lo dejan cuando tienen 15 o 16 años porque es una edad donde, es normal, que empiezas a salir y quedar más, pero cuando ya son adultos y tienen 25 o 27 años, entonces vuelven. Por nuestra parte, la forma de favorecer que vuelven es haciendo ver toda la actividad que tenemos y recordando que tienen las puertas abiertas.

¿Cómo se prevé el campeonato?

La Comunidad de Valenciana está dividida en cuatro regiones, nosotros estamos en la 3, que aglutina las comarcas del sur de la provincia de Valencia y las del norte de Alicante. Estamos en una zona donde hay mucha afición, ya que en los pueblos de La Safor y La Vall d’Albaida hay mucho nivel y todos esos pueblos son los que vienen a competir aquí, así que será un campeonato muy interesante.

¿Cómo pueden seguir los beniarbegins el campeonato?

Con todo esto del COVID-19 no podemos hacer una llamada a que la gente venga a verlo, de hecho no podemos tener ni una pizarra oficial en la que ir poniendo los resultados, pero desde la Federación de Colombicultura de la Comunidad Valenciana se ha llegado a un acuerdo con la plataforma ADN Valencià, la cual lo retransmitirá en directo o diferido, así que animamos a quien le interese que lo siga por la red.

Nuestra intención es dar a conocer el campeonato y la colombicultura, así que si nos ves por el pueblo y alguien quiere preguntarnos algo, nosotros estamos siempre encantados de explicar y compartir nuestra afición.

Por último, sólo me gustaría disculparme por si debido al campeonato, en algún momento puntual debemos cortar alguna calle, obstaculizamos algún camino o entramos en algún campo de naranjos. Podéis estar bien seguros que nosotros siempre intentamos generar las mínimas molestias.

Pin It on Pinterest