965 76 60 18 - Plaza 9 de octubre, 03778 Beniarbeig ajuntament@beniarbeig.org Valencià Español

A finals de març, un xicotet grup de picaports es va instal·lar al Girona per primera volta. Cada any tenim nous inquilins que vénen a gaudir de Beniarbeig, de les seues aigües tranquil·les, la seva llum i la seva bona gent. Aquesta primavera han estat ells.

Aquestes aus de bec allargat i corb, plomatge negre tornassolat, segons els reflexos les seues plomes es tornen verdes, granades, blavoses…. Són pràcticament mudes, emeten a penes un lleu grall però són més confiades que les garses i no fugen tan ràpid de nosaltres com aquestes.

Els picaports pertanyen a la gran família dels ibis, ja sabeu que en l’Antic Egipte aquests preciosos animals eren considerats sagrats. Viuen pràcticament per totes les zones càlides del planeta, a la península es poden observar a Catalunya, València, Andalusia… arribant a formar bandades de més de 400 exemplars.

Al setembre vaig passar uns dies al Delta de l’Ebre, l’arribada d’aquestes bandades a la posta de sol, rumb als seus dormidors, era un espectacle fascinant, una sinuosa cal·ligrafia sobre el cel roig i malva. Allà una dona em va explicar que als picaports els agrada molt un caragol que s’ha instal·lat en els arrossars i que és molt perjudicial, per la qual cosa per a les gents de l’Ebre són molt benvinguts. A la marjal de Pego-Oliva també són molt abundants i ara, un grupet d’ells, he comptabilitzat 4, se n’han vingut a les someres aigües del riu.

Donem-los la benvinguda als nostres nous veïns i respectem la seva elecció, procurem no fer «basuraleza» i procurem també que els nostres gossos no xapotegen per l’aigua. Cada espècie té el seu hàbitat al planeta, si volem que cap d’elles desaparega pel bé de la nostra, hem de respectar i mimar aquests hàbitats.

El picaport no corre cap perill, De moment!!!!!

Feliç primavera.

Amparo Sancho-Tello

At the end of March a small group of glossy ibis set up home in the Girona for the first time. Every year we have new visitors who come to enjoy Beniarbeig, its quiet waters, its light and its good people. This spring it’s their turn.

These birds have a long curved beak, dark iridescent plumage, according to the reflection of the light their feathers turn green, deep red, blue……….they are practically mute, at the most they emit a faint squawk but they are more confident than the herons and don’t fly away so readily.

The glossy ibis belong to a big family of ibis, in Ancient Egypt these beautiful birds were considered sacred. They live mostly in the warmer areas of the planet, on the Spanish peninsular they can be seen in Cataluña, Valencia, Andalucía… they can form flocks of more than 400 birds.

In September I spent a few days in the Delta de l’Ebre, and the arrival of these flocks at dusk, on their way to their roosting place, was a fascinating sight, like scrawling handwriting on a red and mauve sky. There, a woman told me that the glossy ibis really likes a particular snail that has settled on the rice fields and which causes a lot of damage, so for the people of the Ebro they are a welcome visitor.

On the marjal de Pego-Oliva there are also a lot and now a small group of them, I have counted 4, have arrived at the shallow waters of the river.

Let’s welcome our new visitors and respect their choice, let’s try not to throw rubbish and let’s try not to let our dogs splash in the water. Each species has its habitat on the planet, if we don’t want any of them to disappear, for our own good we have to respect and indulge these habitats.

The glossy ibis isn’t at risk. For the moment!!!!

Happy spring.

Amparo Sancho-Tello

A finales de marzo, un pequeño grupo de moritos comunes se instaló en el Girona por primera vez. Cada año tenemos nuevos inquilinos que vienen a disfrutar de Beniarbeig, de sus aguas tranquilas, su luz y su buena gente. Esta primavera han sido ellos.

Estas aves de pico alargado y curvo, plumaje negro tornasolado, según los reflejos sus plumas se vuelven verdes, granates, azuladas…. Son prácticamente mudas, emiten a penas un leve graznido pero son más confiadas que las garzas y no huyen tan rápido de nosotros como estas.

Los moritos pertenecen a la gran familia de los ibis, ya sabéis que en el Antiguo Egipto estos preciosos animales eran considerados sagrados. Viven prácticamente por todas las zonas cálidas del planeta, en la península se pueden observar en Cataluña, Valencia, Andalucía… llegando a formar bandadas de más de 400 ejemplares.

En septiembre pasé unos días en el Delta de l’Ebre, la llegada de estas bandadas al atardecer, rumbo a sus dormideros, era un espectáculo fascinante, una sinuosa caligrafía sobre el cielo rojo y malva. Allí una mujer me contó que a los moritos les gusta mucho un caracol que se ha instalado en los arrozales y que es muy dañino por lo que para las gentes del Ebro son muy bienvenidos.

En la marjal de Pego-Oliva también son muy abundantes y ahora, un grupito de ellos, he contabilizado 4, se han venido a las someras aguas del río.

Démosles la bienvenida a nuestros nuevos vecinos y respetemos su elección, procuremos no echar basuraleza y procuremos también que nuestros perros no chapoteen en el agua. Cada especie tiene su hábitat en el planeta, si queremos que ninguna de ellas desaparezca por el bien de la nuestra, tenemos que respetar y mimar esos hábitats.

El morito común no corre ningún peligro, De momento¡¡¡¡

Feliz primavera.

Amparo Sancho-Tello

Pin It on Pinterest