965 76 60 18 - Plaza 9 de octubre, 03778 Beniarbeig ajuntament@beniarbeig.org Valencià Español

Christine Cook (Middlesbrough, 1954) graduated in French, German and Economics from Leeds Polytechnic (1976) and in Spanish from the Institute of Linguists (1990). In England she worked as a Spanish and German teacher at the University of Sheffield and as an administrator of European projects in a research department at the same university. She is also co-author of Camino al español, 2004 published by Cambridge University Press, a text book for students of Spanish. A second edition will be published soon. Currently she gives English classes to children and adults and as councillor is responsible for Social Services, the library, foreign residents, the environment and communication.

Why did you decide to get involved in politics? (Were you involved in politics in England?)

Well, the truth is that I was never involved in politics in England, nor did the idea ever enter my head when we came here in 2004. But one day in 2006, Celia Ruiz-Oregón, who was councillor at that time, asked me if I was interested in being on the village list for the PSOE for the municipal elections in 2007. I didn’t know anything about Spanish politics, but after several conversations with Celia and Luis Gil Pastor, during which they explained the ideas they had for the village, I agreed, and that was that! In May 2007 the PSOE won the elections and I started as a councillor. The truth is that at a local level, politics aside, my wish has always been to work for the wellbeing of the village.

Within your areas of responsibility is municipal communication, on which the BIM depends. What are the strong points and what needs to be improved?

For me, the aim of municipal communication is exactly that, to inform people of what is happening in the village. But I see it on two levels. Firstly, it’s important to communicate what’s happening on a day to day basis in the village, in other words, cultural events, unforeseen emergencies etc, and for this we have a WhatsApp group and a Facebook page.

Secondly, there is information which is important but which, because it isn’t so urgent, we try offer in the best way possible. For this we use the BIM, in which we communicate important events which have happened during the month, be it sporting achievements by people in the village, grants received or planned events. The BIM has a safe future, but I would like to see more contributions from the people in the village, something which we are going to try to work on in the coming months.

You were also responsible for the campaign “No más cacas”. What did it consist of?

We all know that we have a really big problem with dog dirt on the pavements in the village. The idea of the campaign ‘No más cacas’ is to try to make dog owners aware of the need to collect their dogs’ poo and leave it in a bin or take it home to throw in the rubbish. During the lockdown the problem increased, I don’t know if it’s because people were taking their dogs out more for a walk or out of pure laziness, but it’s something we have to look at again.

Another public problem is the rubbish left outside the bins, a problem which has existed for years. Is there a solution?

A lot of people have used the lockdown to sort out things in their house and throw out furniture, rubbish etc, but instead of throwing them into a bin, taking them to the ECOPARC or arranging for them to be collected by phoning the police, people have left the rubbish on the floor outside the bins and continue to do so. The Policía Local have fined a few people after finding addresses in the bags of rubbish, but the biggest difficulty is catching people in the act. It’s one of our priorities now, to tackle these two problems, dog dirt and rubbish.

Traditionally the library has come under Culture, but not now. Why is this?

When we were sharing out the responsibilities of each councillor at the start of our term of office, we tried to do it according to the competencies of each person and their availability. The area of culture has a lot of time demands and we separated the area of the library to be able to give it the attention it needs. As an avid reader, I took on the responsibility of the library and I have a lot of contact with Pau, the librarian, on a daily basis. At the moment we are working to electronically catalogue the books and I am giving him hands on help by attaching the barcode labels on the books. We have also replaced the furniture in the children’s section, so that this corner of the library is more accessible to the little ones.

Maybe social services is one of the least visible parts of your work, but one of the more necessary in difficult times. How are things being managed in this area in the light of the second wave of the pandemic?

It’s true that it is one of the least visible parts but no less important. There were a lot of demands during the lockdown, when some 50 people from the village received help from social services in the form of help with their rent, vouchers for food, help with their shopping etc. We also had daily contact with the volunteers of Cáritas, who helped the most needy families with bags of food, and we set up a collection point for people who wanted to donate. It was very successful. For the moment, things are much quieter in the second wave. As far as financial support during the pandemic is concerned, MASSMA (Mancomunitat de Serveis Social de la Marina Alta) is in charge of managing funds. We hope not to arrive at that point, but if it were to happen, we will again offer all our help from the Town Hall. I am in direct contact with the social worker, who frequently informs me of any cases which need more attention.

Finally, what does help to foreign residents comprise?

According to the padrón, there are 563 foreigners in Beniarbeig, the majority coming from the UK (150) and Germany (100), but it’s clear that there aren’t as many of us living here all year round, because if, for example, a foreign resident wants to buy a car, he has to have a padrón certificate, whether he lives here permanently or not, and this inflates the number of people on the padrón. So it’s difficult to know exactly how many permanent foreign residents there are, but what is clear is that we make up an important part of the village.

The service offered to foreign residents is an unending service, sometimes 24 hours 7 days a week. I help with the paperwork of the town hall, with health services, SUMA bills, questions for the architect, with appointments and many, many more things. In addition, Brexit is bringing with it a lot of complications for the British.

With my knowledge of English and German, and what I can still remember of French, I can communicate easily with most of the foreigners. For me, it’s satisfying to be able to help those who still haven’t acquired sufficient knowledge of Spanish and it has been a very useful way to learn all about the bureaucratic paperwork of the country.

Christine Cook (Middlesbrough, 1954) és graduada en francès, alemany i economia per la Leeds Polytechnic (1976) i en espanyol per l’Institute of Linguists (1990). A Anglaterra treballava de professora de castellà i alemany a la Universitat de Sheffield i d’administradora de projectes europeus en un departament d’investigacions de la mateixa universitat. També és coautora de Camino al espanyol, 2004 publicat per Cambridge University Press, un llibre de text per a estudiants d’espanyol que està a punt de treure la seva segona edició. Actualment fa classes de suport d’anglès per a xiquets i adults i s’encarrega de les àrees municipals Serveis Socials, Biblioteca, Relació amb Ciutadans Estrangers, Medi Ambient i Comunicació.

Quin és el motiu pel qual vas decidir entrar en política? Has estat implicada en política a Anglaterra?

Doncs, la veritat és que a Anglaterra no m’havia posat en política, ni m’havia entrat al cap la idea quan vam arribar ací en 2004. Però un dia de 2006 Celia Ruiz-Oregon, que era llavors regidora, em va preguntar si m’interessava presentar-me a la llista del PSOE local per a les eleccions municipals de 2007. No sabia res de la política espanyola, però després de diverses converses amb Celia i Luis Gil Pastor, en les quals em van explicar les idees que tenien per al poble, els vaig dir que sí i ja està. Al maig de 2007 va guanyar el PSOE i vaig entrar com a regidora. La veritat és que a nivell local, més enllà dels partits, el meu desig ha estat el de treballar pel benestar del poble.

Entre els teus àrees es troba la de comunicació municipal, de la què depèn el BIM. Quins són els punts forts i què cal millorar?

Per a mi, l’objectiu de la comunicació municipal és exactament això, informar-li a la gent del que està passant al poble. Però veig dos nivells diferents. Primer, és important informar del que està passant dia a dia al poble, és a dir, esdeveniments culturals, avaries imprevistes, etc. per al que fem servir sobretot la llista de difusió de WhatsApp i la pàgina de Facebook.

En segon lloc, hi ha informació que també és molt important, però que al no ser tan urgent intentem oferir-la de la millor manera possible. Per a això fem servir el BIM, on informem sobre les notícies destacades del mes, ja siguen els èxits esportius dels nostres veïns, les subvencions concedides o els esdeveniments programatss. El BIM té el futur assegurat, però m’agradaria veure una major contribució de la gent de poble, una cosa que intentarem treballar en els propers mesos.

També eres la responsable de la campanya “No més caques”. En què consisteix?

Tots sabem que tenim un problema molt gran de caca de gossos per les voreres del poble. La idea de la campanya ‘No més caques’ és intentar conscienciar als amos dels gossos de la necessitat de d’arreplegar la caca del seu gos i deixar-la en una paperera o portar-la a casa per llençar a fem. Durant el confinament el problema es va multiplicar, no sé si va ser perquè la gent treia més els seus gossos de passeig o per pura mandra, però és una cosa que hem de tornar a mirar.

Un altre problema de civisme és també el dels residus fora dels contenidors, una situació que ja fa anys que es dóna. Té això solució?

Molta gent ha fet servir el confinament per arreglar coses a casa i llençar mobles i trastos, però en lloc de llençar-los dins dels contenidors, al ECOPARC o concertar una recollida trucant a la Policia Local, la gent els deixava al terra, fora dels contenidors i segueix fent-ho. La Policia Local ha multat ja a algunes persones després de trobar adreces a les bosses d’escombraries, però la dificultat més gran és la d’enxampar a la gent en el moment. És una de les nostres prioritats ara, afrontar aquests dos problemes, el de la caca de gossos i el de les escombraries.

Tradicionalment les competències de Biblioteca les assumeix l’àrea de Cultura, però ara no. A què es deu això?

Quan vam repartir les responsabilitats dels regidors a el principi de la legislatura, vam intentar fer-ho segons les competències de cada persona i la seva disponibilitat. L’àrea de cultura té moltes demandes de temps i vam decidir separar l’àrea de la biblioteca per poder donar-li tota l’atenció que necessita. Com la lectora entusiasta que sóc, vaig assumir la responsabilitat de la biblioteca i dia a dia tinc molt contacte amb Pau, el bibliotecari. En aquests moments estem treballant en la catalogació dels llibres i jo li ajudo de manera activa enganxant les etiquetes en els lloms dels llibres. També hem renovat els mobles de la secció infantil, perquè aquest racó de la biblioteca quede més accessible per als nostres menuts.

Potser la part dels Serveis Socials siga una de les menys visibles, però de les més necessàries en temps difícils. Com està sent la gestió d’aquesta àrea en plena segona onada de la pandèmia?

És veritat que és una de les parts menys visibles però no menys important. Hi havia moltes demandes durant el confinament, quan unes 50 persones del poble van rebre suport dels serveis socials en forma d’ajuda al lloguer, vals per a comprar menjar, ajuda amb les compres, etc. També vam tenir contacte diari amb les voluntàries de Càritas, que van ajudar a les famílies més necessitades amb bosses d’aliments bàsics i vam arreglar un punt de recollida de menjar per a la gent que volia donar. Va tindre molt d’èxit. Per ara, en aquest aspecte en la segona onada està tot molt més tranquil. Quant als subsidis derivats de la pandèmia, és la MASSMA (Mancomunitat de Serveis Social de la Marina Alta) la que ho gestiona. Esperem no haver d’arribar de nou a aquest punt, però si fos el cas, des de l’Ajuntament tornarem a oferir tota la nostra ajuda. Estic en contacte directe amb la treballadora social, que freqüentment m’informa d’aquells casos que necessiten més atenció.

Finalment, en què consisteix l’atenció als ciutadans estrangers?

Segons el padró, a dia de hui a Beniarbeig som 563 estrangers, majoritàriament provinents del Regne Unit (150) i d’Alemanya (100), però segurament en veritat no siguem tants els que vivim tot l’any ací, ja que si per exemple, un estranger vol comprar-se un cotxe ha de tenir un certificat d’empadronament, independentment de si viu ací tot l’any o no, de manera que normalment la xifra d’empadronats queda un poc inflada. Llavors és difícil saber exactament quants residents permanents som, però el que és cert és que formem una part significativa del poble.

El servei d’atenció als ciutadans estrangers és un servei sense fi, a voltes 24 hores a el dia 7 dies a la setmana, i en el qual ajude amb els tràmits de l’ajuntament, amb els serveis de salut, les factures de SUMA, preguntes per a l’arquitecte municipal, cites i mil coses més. A més, a hores d’ara per als britànics el Brexit comporta moltes més complicacions.

Amb els meus coneixements de l’anglès i de l’alemany, i amb el que encara em queda de francès, em puc comunicar sense problema amb una gran part dels estrangers. Per a mi és gratificant poder ajudar a aquells que encara no tenen massa coneixements d’espanyol i m’ha estat molt útil per conèixer al detall tota la paperassa burocràtica de país.

f the country.

Christine Cook (Middlesbrough, 1954) es graduada en francés, alemán y economía por la Leeds Polytechnic (1976) y en español por el Institute of Linguists (1990). En Inglaterra trabajaba de profesora de castellano y alemán en la Universidad de Sheffield y de administradora de proyectos europeos en un departamento de investigaciones de la misma universidad. También es coautora de Camino al español, 2004 publicado por Cambridge University Press, un libro de texto para estudiantes de español que está a punto de sacar su segunda edición. Actualmente da clases de apoyo de inglés para niños y adultos y se encarga de las áreas municipales Servicios Sociales, Biblioteca, Relación con Ciudadanos Extranjeros, Medio Ambiente y Comunicación.

Cuál es el motivo por el que decidiste entrar en política? (Has estado implicada en política en Inglaterra?

Pues, la verdad es que en Inglaterra nunca me había metido en política, ni me había entrado en la cabeza la idea cuando llegamos aquí en 2004. Pero un día de 2006 Celia Ruiz-Oregón, que era entonces concejala, me preguntó si me interesaba presentarme en la lista del PSOE del pueblo para las elecciones municipales de 2007. No sabía nada de la política española, pero después de varias conversaciones con Celia y Luis Gil Pastor, en las cuales me explicaron las ideas que tenían para el pueblo, les dije que sí y ya está. En mayo de 2007 ganó el PSOE y entré como concejala. La verdad es que a nivel local, más allá de los partidos, mi deseo ha sido el de trabajar para el bienestar del pueblo.

Entre tus áreas se encuentra la de comunicación municipal, del que depende el BIM. Cuáles son los puntos fuertes y qué hay que mejorar?

Para mí, el objetivo de la comunicación municipal es exactamente eso, informarle a la gente de lo que está pasando en el pueblo. Pero veo dos niveles distintos. Primero, es importante informar de lo que está pasando día a día en el pueblo, es decir, eventos culturales, averías imprevistas etc. para lo que usamos sobre todo la lista de difusión de WhatsApp y la página de Facebook.

En segundo lugar, hay información que también es muy importante, pero que al no ser tan urgente intentamos ofrecer-la de la mejor manera posible. Para ello usamos el BIM, donde informamos sobre las noticias destacadas del mes, ya sean los logros deportivos de nuestros vecinos, las subvenciones concedidas o los eventos planeados. El BIM tiene el futuro asegurado, pero me gustaría ver una mayor contribución de la gente del pueblo, una cosa que vamos a intentar trabajar en los próximos meses.

También eres la responsable de la campaña “No más cacas”. En qué consiste?

Todos sabemos que tenemos un problema muy grande de caca de perros en las aceras del pueblo. La idea de la campaña ‘No más cacas’ es intentar concienciar a los dueños de los perros de la necesidad de recoger la caca de su perro y dejarla en una papelera o llevarla a casa para tirar a la basura. Durante el confinamiento el problema se multiplicó, no sé si es porqué la gente sacaba más sus perros de paseo o por pura pereza, pero es algo que tenemos que volver a mirar.

Otro problema de civismo es también el de los residuos fuera de los contenedores, una situación que ya hace años que se da. Tiene esto solución?

Mucha gente ha usado el confinamiento para arreglar cosas en casa y tirar muebles, trastos, pero en lugar de tirarlos dentro de los contenedores, en el ECOPARC o concertar una recogida llamando a la Policía Local, la gente los dejaba en el suelo fuera de los contenedores y sigue haciéndolo. La Policía Local ha multado ya a algunas personas después de encontrar direcciones en las bolsas de basura, pero la dificultad más grande es la de pillar a la gente en el momento. Es una de nuestras prioridades ahora, afrontar estos dos problemas, el de la caca de perros y el de la basura.

Tradicionalmente las competencias de Biblioteca las asume el área de Cultura, pero ahora no. A qué se debe esto?

Cuando repartimos las responsabilidades de los concejales al principio de la legislatura, intentamos hacerlo según las competencias de cada persona y su disponibilidad. El área de cultura tiene muchas demandas de tiempo y decidimos separar el área de la biblioteca para poder darle toda la atención que necesita. Como la lectora entusiasta que soy, asumí la responsabilidad de la biblioteca y día a día tengo mucho contacto con Pau, el bibliotecario. En estos momentos estamos trabajando en la catalogación de los libros y yo le ayudo de manera activa pegando las etiquetas en los lomos. También hemos renovado los muebles de la sección infantil, para que ese rincón de la biblioteca quede más accesible para nuestros pequeños.

Quizás la parte de los Servicios Sociales sea una de las menos visibles, pero de las más necesarias en tiempos difíciles. Cómo está siendo la gestión de esta área en plena segunda ola de la pandemia?

Es verdad que es una de las partes menos visibles pero no menos importante. Había muchas demandas durante el confinamiento, cuando unas 50 personas del pueblo recibieron apoyo de los servicios sociales en forma de ayuda en el alquiler, vales para comprar comida, ayuda con las compras, etc. También tuvimos contacto diario con las voluntarias de Cáritas, que ayudaron a las familias más necesitadas con bolsas de alimentos básicos y arreglamos un punto de recogida de comida para la gente que quería donar. Tuvo mucho éxito. Por ahora, es este aspecto durante esta segunda ola está todo más tranquilo. En cuanto a los subsidios derivados de la panedemia, es la MASSMA (Mancomunitat de Serveis Social de la Marina Alta) la que se encara de su gestión. Esperamos no tener que llegar de nuevo a ese punto, pero si fuese el caso, des del Ayuntamiento volveremos a ofrecer toda nuestra ayuda. Estoy en contacto directo con la trabajadora social, quien me frecuentemente me informa de aquellos casos que necesitan mayor atención.

Por último, en qué consiste la atención a los ciudadanos extranjeros?

Según el padrón, a día de hoy en Beniarbeig somos 563 extranjeros, mayoritariamente provenientes de Reino Unido (150) y de Alemania (100), pero seguramente en verdad no seamos tantos los que vivimos todo el año aquí, ya que si por ejemplo, un extranjero quiere comprarse un coche tiene que tener un certificado de empadronamiento, independientemente de si vive aquí todo el año o no, por lo que normalmente la cifra de empadronados queda un poco hinchada. Entonces es difícil saber exactamente cuantos residentes permanentes somos, pero lo que es cierto es que formamos una parte significativa del pueblo.

El servicio de atención a los ciudadanos extranjeros es un servicio sin fin, a veces 24 horas al día 7 días a la semana, y en el que ayudo con los trámites del ayuntamiento, con los servicios de salud, las facturas de SUMA, preguntas para el arquitecto municipal, citas y mil cosas más. Además, en estos momentos para los británicos el Brexit conlleva muchas complicaciones.

Con mis conocimientos del inglés y del alemán, y con lo que aún me queda del francés, me puedo comunicar sin problema con una gran parte de los extranjeros. Para mí es gratificante poder ayudar a aquellos que todavía no tienen demasiados conocimientos de español y ha me ha sido muy útil para conocer al detalle todo el papeleo burocrático del país.

Pin It on Pinterest