Muixerangues, paradetes, música, teatre i un intercanvi amb llateres i llaters de Mallorca posen en valor l’associacionisme local i la cultura valenciana
Una desena d’associacions locals i parades d’alimentació i artesania van omplir la plaça del 9 d’Octubre durant el cap de setmana del 25 i 26 d’octubre. Una fira que en aquesta quarta edició va continuar amb un format que combina la promoció de l’associacionisme i de les tradicions del poble valencià.
Per això no va faltar l’Aplec de Muixerangues de Beniarbeig, amb la presència de les muixerangues convidades de Xàtiva i d’Alacant i la Muixeranga de Segària com a amfitriona. Un total de més de 150 muixeranguers i muixerangueres que realitzaren tota una exhibició amb figures conjuntes.
Però sens dubte, la novetat d’aquesta edició ha estat la I Trobada de llata, on llateres i llaters de la Marina Alta han compartit espai i experiències amb una dotzena d’artesans i artesanes de la llata de Mallorca. D’aquesta manera, dissabte de vesprada era el torn per conèixer la part de la recol·lecció de les palmes a través de les conferències «La llata i la gent de la península de Llevant a Mallorca: teixint, comunitat i cultura» a càrrec Catalina Piris Obrador, tècnic mediambiental del Parc Natural de la Península de Llevant i «El Montgó i la llata: una història d’amor» a càrrec de l’educador ambiental Joan Torres Signes. Un intercanvi, que segons la seua promotora, Ana Maria Seguí Escrivà, va posar en relleu «com la unió entre artesania i la protecció mediambiental pot generar vincles entre comunitats i territori» i més concretament com «la palma del margalló té un ús ancestral que forma part dels nostres costums i tradicions, i no pot caure en l’oblit».
Seguí explica que la trobada naix de la seua participació en activitats dels grups Art de la Pauma i l’Escola de Llata de S’Illot en diversos viatges que ha fet a Mallorca, on la beniarbegina va conèixer la forma de treballar la llata de l’illa, i que allí rep el nom de pauma. Per la qual cosa, aquesta trobada era necessària per tal que la gent de Mallorca també puguera conèixer l’artesania llatera de pobles com Pedreguer, Jesús Pobre, Gata de Gorgos o Beniarbeig. Per descomptat, Seguí incideix en l’agraïment per l’ampli suport rebut per part d’institucions com l’Ajuntament de Beniarbeig, els parcs naturals de Llevant i el Montgó i a les corresponents conselleries de la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears, així com a les empreses patrocinadores que ho han fet possible, com són Baleària, els hotels Ad-hoc Vitae, Ramis i ASA La Marina, Art i Palma, Bodegas Xaló i la Carnisseria Ca Polaca.
Per la seua banda, Mario Ortiz Fuentes, com a regidor de festes i responsable de la fira, valora amb satisfacció aquesta edició, al vore que el projecte està consolidat i que poc a poc a va ampliant-se, ja que per una banda la fira té una part social que fa que siga «un aparador del moviment associatiu de Beniarbeig, amb servei de barra a càrrec de la Comissió de Festes, música i teatre infantil». Quant a la vessant de la tradició, l’edil també s’expressa en termes positius, ja que «l’Aplec de Muixerangues posa a Beniarbeig en el mapa muixeranguer, mentre que amb la llata, no només es recupera una artesania que ací tots coneixien, però que ja quasi s’havia perdut, sinó que es treballa també des del punt de vista de la relació amb la natura i de la comunitat». Per últim, conclou amb que «no puc deixar d’agrair públicament a totes les associacions i persones que han participat, així com a tot el treball que la Muixeranga de Segària i a Ana Maria per encapçalar aquest projecte de recuperació de l’artesania de la llata».
