La segona conferència dels Encontres a Beniarbeig 2018 serà a càrrec de Joan F. Mira (València, 1939), indubtablement, un dels referents intel·lectuals valencians, així ho avala la seua extensa labor en els àmbits de l’antropologia, l’assagística, la narrativa, la traducció i l’activisme polític i cultural.
En aquesta ocasió, la intervenció de Mira es centrarà en un aspecte literari tan complex i determinant com són les traduccions. No debades, ha traduït entre altres obres La Divina Comèdia, l’Odissea i els Evangelis; els tres pilars bàsics de la cultura occidental. Una aportació tan grandiosa dóna peu a parlar de llengües, de cultures, de geografies i d’èpoques històriques o senzillament d’una de les experiències intel·lectuals més intenses i fascinants del nostre temps i del nostre país.or en els àmbits de l’antropologia, l’assagística, la narrativa, la traducció i l’activisme polític i cultural, fan de Joan F. Mira (València, 1939) una veu reconeguda dins del món de la cultura.
L’última conferència del Encontres a Beniarbeig 2017 «Literatura i cinema», arriba de la mà del professor i crític cinematogràfic, Carles Castillo. Per diferents motius, l’acte ha hagut de canviar-se de data i tindrà lloc el proper dijous 25 de maig a les 20:00 a la Biblioteca Municipal de Beniarbeig.
Al finalitzar, hi haurà sopar al Bar Xato, el preu serà de 15€ i inclou un sopar a base de tapes, beguda i postres. Qui vulga apuntar-se és necessari que es pose en contacte amb biblioteca@beniarbeig.org.
«Breu recorregut per la fructífera relació entre la literatura de temàtica grecoromana i el cinema. A través de les paraules d’autors com Homer, Sòfocles, Eurípides, però també de Shakespeare, Racine, Espriu, Sienkiewicz, etc., podem veure en imatges personatges tan emblemàtics i universals com Odisseu, Penèlope, Helena, i una llarguíssima llista de mites de la cultura clàssica.»
El passat dijous tingué lloc a Beniarbeig la tercera sessió dins les Jornades sobre literatura i cinema 2017, una iniciativa emmarcada dins del projecte Encontres a Beniarbeig. Després de la introducció de l’acte i el ponent a càrrec de Roser Micó, la programació l’encetà tot seguit el Doctor en Comunicació Audiovisual i professor de la Universitat Pompeu Fabra Jordi Balló. A més de productor cinematogràfic i gestor cultural, Balló va ser director d’exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). L’any 2005 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la categoria de cinema i, de fet, és un prestigiós divulgador en la matèria. Ha publicat, amb Xavier Pérez, els assaigs La llavor immortal, Jo ja he estat aquí i, més recentment, El món, un escenari.
En la seua intervenció, l’expert abordà l’empremta dels relats clàssics dins la producció audiovisual contemporània a través de nombrosos exemples pràctics, com ara l’arquetipus homèric com a model narratiu en tot el cinema bèl·lic nord-americà. Principalment, Balló detallà la influència canònica de Shakespeare: una font de la qual s’abeuren pràcticament totes les sèries de televisió actuals mitjançant nombrosos recursos i motlles shakespearians, ja siga la percepció atractiva de la malignitat –heus ací el cas de Walter White, personatge protagonista de Breaking Bad– o la interpretació amenaçant del triomf arribista, és a dir, l’argument neuràlgic de Macbeth i alhora el fil narratològic de creacions actuals com House of cards.
La ponència de Balló precedeix així la propera comunicació del dijous 27 d’abril a càrrec de l’expert en Història Medieval i professor de la Universitat de València Juan Vicente García Marsilla, la qual versarà sobre el cicle artúric i la seua reinterpretació al cinema.
«Guionistes invisibles. I no només amb Shakespeare»
a càrrec de Jordi Balló
Alguns procediments dramàtics o argumentals són reutilitzats per la ficció audiovisual sense cap reverència, fent veure la seva actualitat justament pel seu caràcter invisible i l’absoluta modernitat del dramaturg. Shakespeare i altres, avui, escriurien per al cinema o la televisió?
Jordi Balló va nàixer a Figueres (Empordà). És llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en cinema, i doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, on és impulsor i director del Màster en Documental de Creació.
El màster a permès impulsar alguns dels projectes més renovadors del cinema espanyol dels darrers anys, aconseguint que se li dedicara la secció Signals del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam de 2010 i estant guardonat l’any 2005 amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la categoria de Cinema, en reconeixement a les iniciatives sorgides del màster.
Des de l’any 1998 fins a finals del 2011 ha estat director d’exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Entre les seues últimes publicacions es troben Imatges del silenci (2000), Jo ja he estat aquí: ficcions de la repetició (Premi Crítica Serra d’Or 2006), Els riscos del saber (2009) i El món,un escenari. Shakespeare: el guionista invisible (2015), escrits aquests darrers tres amb Xavier Pérez. Col·labora periòdicament en el diari La Vanguardia, on és responsable del consell assessor del suplement Cultura/s.
«Guionistes invisibles. I no només amb Shakespeare»
a càrrec de Jordi Balló
Just un més després de la cita amb Toni Canet el passat 23 de febrer, els Encontres a Beniarbeig 2017 continuen explorant les relacions entre la literatura i el cinema, aquesta volta amb Jordi Balló, qui el proper dijous 23 de març oferirà la conferència «Guionistes invisibles. I no només amb Shakespeare».
Jordi Balló va nàixer a Figueres (Empordà). És llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en cinema, i doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, on és impulsor i director del Màster en Documental de Creació.
El màster ha permès impulsar alguns dels projectes més renovadors del cinema espanyol dels darrers anys, aconseguint que se li dedicara la secció Signals del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam de 2010 i estant guardonat l’any 2005 amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la categoria de Cinema, en reconeixement a les iniciatives sorgides del màster.
Des de l’any 1998 fins a finals del 2011 ha estat director d’exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Entre les seues últimes publicacions es troben Imatges del silenci (2000), Jo ja he estat aquí: ficcions de la repetició (Premi Crítica Serra d’Or 2006), Els riscos del saber (2009) i El món,un escenari. Shakespeare: el guionista invisible (2015), escrits aquests darrers tres amb Xavier Pérez. Col·labora periòdicament en el diari La Vanguardia, on és responsable del consell assessor del suplement Cultura/s.
Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.
Cookies estrictamente necesarias
Las cookies estrictamente necesarias tiene que activarse siempre para que podamos guardar tus preferencias de ajustes de cookies.
Si desactivas esta cookie no podremos guardar tus preferencias. Esto significa que cada vez que visites esta web tendrás que activar o desactivar las cookies de nuevo.
La segona conferència dels Encontres a Beniarbeig 2018 serà a càrrec de Joan F. Mira (València, 1939), indubtablement, un dels referents intel·lectuals valencians, així ho avala la seua extensa labor en els àmbits de l’antropologia, l’assagística, la narrativa, la traducció i l’activisme polític i cultural.
