965 76 60 18 - Plaza 9 de octubre, 03778 Beniarbeig ajuntament@beniarbeig.org Valencià Español

Isabel Vicente López (Salamanca, 1971) es desde hace 15 años una de nuestras agentes de la Policía Local, pero fuera de Beniarbeig también es conocida por su actividad deportiva en pruebas de larga distancia, ya sea de natación, atletismo, excursionismo o bicicleta de todo tipo. Ha participado en pruebas de renombre internacional, como la Titan Desert (Marruecos), Pedals de Fuec y Carros de Foc (Pirineos), Travesía Tabarca-Santa Pola, la Baixada del Renaixement del Ebro (Tortosa) y la Iditarod Trail (Alaska ). También has ascendido a las dos principales cumbres europeas, el Montblanc (4.808m) y el Elbrús (5.642m).

Durante estos días diversos medios de comunicación se han hecho eco de tu participación en «La Magia del Kilimanjaro» y en «Bike for Girls», ¿qué son exactamente?

«La Magia del Kilimanjaro» somos un grupo de 5 mujeres que en junio vamos a intentar llegar al techo de África, el Kilimanjaro (5.895m), en bicicleta de montaña. No somos profesionales, somos mujeres amateurs, cada una con su trabajo y su familia. Dentro de este proyecto se encuentra Bike For Girls, con el que intentamos dotar a las niñas de Tanzania de bicicletas, ya que esto les facilita el acceso a la educación. Allí las escuelas están muy lejos y la única forma que tienen para desplazarse a la escuela de manera rápida y segura es la bicicleta.

¿Qué características tiene la ruta que haréis?

La mayor dificultad a la que nos enfrentaremos creo que será la altitud, porque cuando más alto estás menos oxígeno tienes. Serán cinco etapas en las que cada día subimos unos 1.000m. Iremos también acompañadas en cada etapa por mujeres porteadoras de allí, que nos transportan y preparan todo lo que necesitamos en cada jornada. Es un proyecto donde además de la parte deportiva también se quiere hacer ver que las mujeres pueden realizar trabajos que tradicionalmente han hecho sólo hombres.

¿Qué te lleva a adentrarte en estas experiencias?

Siempre he sido una persona deportivamente activa, de hecho estudié magisterio en la especialidad de educación física, pero sólo ejercí un curso, no estaba yo hecha para la docencia. Pero creo que ha sido mi hermano mayor, quien despertó en mí la atracción por el deporte. Él siempre lo ha practicado, hasta el punto de ser uno de los mejores escaladores españoles.

En este caso concreto se suma el componente solidario, pero el deporte de larga distancia me gusta porque pones el cuerpo al límite y es como si le dijeras: a ver hasta dónde podemos llegar. Entonces te das cuenta que siempre puedes llegar más lejos de lo que pensabas. Esto hace que te conozcas más a ti misma y te ayuda a enfrentarte a los problemas de tu día a día.

Además, lo que muchos no saben es que tú haces todo esto con un solo riñón.

Así es, cuando tenía 23 años los médicos se dieron cuenta que tenía los dos riñones juntos y esto hacía que no funcionaran bien. Me extirparon un riñón y medio y me dijeron que el deporte se me había acabado. Pero yo soy muy cabezota y empecé medio de escondidas a hacer deporte. Sorprendentemente, la parte del riñón que me quedaba fue recuperándose. Eso sí, también es verdad que yo cuido mucho la alimentación, y no fumo ni bebo alcohol.

Esperamos que os salga todo bien, y que podáis dotar a las escolares de Tanzania de muchas bicicletas.

Sí que me gustaría hacer un llamamiento a todos, porque aquí vivimos en una sociedad donde todos sabemos lo importante que es la educación para las personas, y tenemos la suerte de tener garantizada la educación básica, pero hay países donde esto no sucede y por eso quiero pedir la colaboración de todos aquellos que quieran participar en este proyecto con pequeñas donaciones que se pueden hacer desde esta página web.

Isabel Vicente López (Salamanca, 1971) és des de fa 15 anys una de les nostres agents de la Policia Local, però fora de Beniarbeig també és coneguda per la seua activitat esportiva en proves de llarga distància, ja siga de natació, atletisme, excursionisme o bicicleta de tot tipus. Ha participat en proves de renom internacional, com la Titan Desert (Marroc), Pedals de Foc i Carros de Foc (Pirineus), Travessia Tabarca-Santa Pola, la Baixada del Renaixement de l’Ebre (Tortosa) i la Iditarod Trail (Alaska). També has ascendit als dos principals cims europeus, el Montblanc (4.808m) i l’Elbrús (5.642m).

Durant aquests dies diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de la teua participació en «La Magia del Kilimanjaro» i en «Bike for Girls», què són exactament?

«La Magia del Kilimanjaro» som un grup de 5 dones que a juny anem a intentar arribar al sostre d’Àfrica, el Kilimanjaro (5.895m), en bicicleta de muntanya. No som professionals, som dones amateurs, cadascuna amb la seua feina i la seua família. Dins d’aquest projecte es troba Bike For Girls, amb el que intentem dotar a les xiquetes de Tanzània de bicicletes, ja que això els facilita l’accés a l’educació. Allí les escoles estan molt lluny i l’única forma que tenen per a desplaçar-se a l’escola de manera ràpida i segura és en bicicleta.

Quines característiques té la ruta que fareu?

La major dificultat a la que ens enfrontarem crec que serà l’altitud, perquè quan més alt estàs menys oxigen tens. Seran cinc etapes en les que cada dia pugem uns 1.000m. Anirem també acompanyades en cada etapa per dones portadores d’allí, que ens transporten i preparen tot allò que necessitem en cada jornada. És un projecte on a banda de la part esportiva també es vol fer vore que les dones poden realitzar treballs que tradicionalment han fet només homes.

Què et porta a endinsar-te en aquestes experiències?

Sempre he estat una persona esportivament activa, de fet vaig estudiar magisteri en l’especialitat d’educació física, però només vaig exercir un curs, no estava jo feta per a la docència. Però crec que ha estat el meu germà major, qui va despertar en mi l’atracció per l’esport. Ell sempre l’ha practicat, fins al punt de ser un dels millors escaladors espanyols.

En aquest cas concret se suma el component solidari, però l’esport de llarga distància m’agrada perquè poses el cos al límit i és com si li digueres: a vore fins on podem arribar. Aleshores te n’adones que sempre pots arribar més lluny del que pensaves. Això fa que et conegues més a tu mateixa i t’ajuda a enfrontar-te als problemes del teu dia a dia.

A més, allò que molts no saben és que tu fas tot això amb un sol ronyó.

Així és, quan tenia 23 anys els metges se n’adonaren que tenia els dos ronyons junts i això feia que no funcionaren bé. Em van extirpar un ronyó i mig i em van dir que l’esport se m’havia acabat. Però jo sóc molt cabuda i vaig començar mig d’amagades a fer esport. Sorprenentment, la part del ronyó que em quedava va anar recuperant-se. Això sí, també és veritat que jo cuide molt l’alimentació, i no fume ni bec alcohol.

Esperem que vos isca tot bé, i que pugueu dotar a les escolars de Tanzània de moltes bicicletes.

Sí que m’agradaria fer una crida a tots, perquè ací vivim en una societat on tots sabem com d’important és l’educació per a les persones, i tenim la sort de tindre garantida l’educació bàsica, per això hi ha països on això no passa i per això vull demanar la col·laboració de tots aquells que vulguen participar d’aquest projecte amb xicotetes donacions que es poden fer des d’aquesta pàgina web.

Isabel Vicente López (Salamanca, 1971) has been a member of our team of Policía Local for 15 years, but outside Beniarbeig she is also well known for her long distance sports activities, be it swimming, athletics, hiking or cycling of all kinds. She has taken part in well known international events, such as Titan Desert (Morocco), Pedals de Fuec and Carros de Foc (Pyrenees), Travesía Tabarca-Santa Pola, the Baixada del Renaixement del Ebro (Tortosa) and the Iditarod Trail (Alaska ). She has also climbed the two highest peaks in Europe, Montblanc (4,808m) and Elbrús (5,642m).

Recently, through various media, we have heard about your participation in “La Magia del Kilimanjaro” and “Bike for Girls”. What are they exactly?

In “La Magia del Kilimanjaro” I am one of a group of 5 women who, in June, are going to try to reach the roof of Africa, Kilimanjaro (5,895m), on mountain bikes. We aren’t professionals, we are amateur women, each of us has work and a family. Within this project is Bike For Girls, with which we are going to try to donate bicycles to girls in Tanzania, as this gives them access to education. There, the schools are a long way from where they live, and the only way they can get to school quickly and safely is by bike.

What is the route that you are going to take like?

The biggest difficulty we will face is the altitude, because the higher you get, the less oxygen you have. There will be 5 stages and we’ll climb 1,000 metres each day. We will be accompanied by women ‘carriers’ who will carry everything that we need each day. It’s a project which, apart from its sport element, wants to show that women can do work that traditionally has only been done by men.

What drives you to take part in these experiences?

I have always been active in sport, in fact I studied to be a physical education teacher, but I only worked one year, I wasn’t cut out to be a teacher. But I think it was my older brother who awoke in me the attraction of sport. He has always done sport, and is one of the best climbers in Spain.

In this particular case, there is a fundraising element, but I like long distance sport because you are pushing your body to the limit and it’s like saying to it, let’s see how far we can go. So you realise that you can always get further than you thought. This makes you get to know yourself and helps you face the problems you meet on a day to day basis.

On top of this, what a lot of people don’t know is that you are doing all of this with only one kidney.

Yes, when I was 23 the doctors realised that I had two kidneys joined together, so they weren’t working properly. They removed one of my kidneys and said that I could no longer do sport. But I’m very stubborn and started to do sport in secret. Surprisingly, the part of my kidney which remained started to recover. But it’s also true that I’m very careful with food and I don’t smoke or drink alcohol. .

We hope that everything goes well for you and that you can all give the schoolgirls in Tanzania a lot of bicycles.

Yes, I would like to appeal to everyone, because we live in a society in which we all know how important education is, and we are lucky enough to have the guarantee of basic education, but there are countries where this doesn’t happen, and that’s why I want to ask for the participation of all those who want to take part in this project with little donations that can be made through this web page.

Pin It on Pinterest