965 76 60 18 - Plaza 9 de octubre, 03778 Beniarbeig ajuntament@beniarbeig.org Valencià Español

En l’última sessió del Club de Lectura, Temps de batuda (1983) d’Enric Valor (1911-2000) va ser la novel·la de la que la dotzena de participants vam poder parlar i intercanviar les nostres opinions el passat dimecres 11 de març.

En un primer moment, la intenció era que la quedada del club servira d’avantsala a la conferència de Tomàs Llopis «Enric Valor: La guerra en primera persona de Frederic Genovard i altres testimonis» emmarcada dins dels Encontres a Beniarbeig, i que estava programada per a l’endemà. Dissortadament, l’escalada de mesures preventives front a l’actual situació sanitària va fer que la conferència s’ajornés, però almenys, abans del confinament des del Club de Lectura vam poder compartir la lectura, no tan sols amb els membres del club, sinó també amb Llopis, qui va acceptar la nostra invitació de participar en la tertúlia.

Publicada fa quasi 40 anys, Temps de batuda és la segona part de la trilogia Cicle de Cassana, encetada per Sense la terra promesa (1980) i que tanca Enllà de l’horitzó (1991). Les tres novel·les estan ambientades en la població de Cassana, inspirada en la Castalla (l’Alcoià) natal de l’escriptor, al mateix temps que en el seu conjunt, amb 1.500 pàgines formen l’obra de narrativa més extensa de Valor. De fet, entre les primeres intervencions dels participants es va destacar com de desconeguda era aquesta trilogia per a molts dels presents, ja que de l’obra de Valor és coneguda sobretot la seua vessant etnogràfica, amb de les Rondalles Valencianes, i la de gramàtic, amb La flexió verbal (1983).

En els següents torns de paraula els lectors van aprofitar per posar de relleu alguns dels elements més destacats del llibre, com per exemple el vocabulari, ric i amb unes descripcions impecables, que en moltes ocasions fan del text una crònica de la vida rural de les comarques del sud del País Valencià durant la primera meitat del s.XX. Més concretament dels primers mesos de la Guerra Civil (1936-1939), la qual Valor utilitza de rerefons per a desenvolupar una història en gran part autobiogràfica, en la que retrata les diferents classes socials del camp valencià, la idiosincràsia dels pobladors dels masos o les traïcions familiars entre la burgesia rural.

En l’última sessió del Club de Lectura, Temps de batuda (1983) d’Enric Valor (1911-2000) va ser la novel·la de la que la dotzena de participants vam poder parlar i intercanviar les nostres opinions el passat dimecres 11 de març.

En un primer moment, la intenció era que la quedada del club servira d’avantsala a la conferència de Tomàs Llopis «Enric Valor: La guerra en primera persona de Frederic Genovard i altres testimonis» emmarcada dins dels Encontres a Beniarbeig, i que estava programada per a l’endemà. Dissortadament, l’escalada de mesures preventives front a l’actual situació sanitària va fer que la conferència s’ajornés, però almenys, abans del confinament des del Club de Lectura vam poder compartir la lectura, no tan sols amb els membres del club, sinó també amb Llopis, qui va acceptar la nostra invitació de participar en la tertúlia.

Publicada fa quasi 40 anys, Temps de batuda és la segona part de la trilogia Cicle de Cassana, encetada per Sense la terra promesa (1980) i que tanca Enllà de l’horitzó (1991). Les tres novel·les estan ambientades en la població de Cassana, inspirada en la Castalla (l’Alcoià) natal de l’escriptor, al mateix temps que en el seu conjunt, amb 1.500 pàgines formen l’obra de narrativa més extensa de Valor. De fet, entre les primeres intervencions dels participants es va destacar com de desconeguda era aquesta trilogia per a molts dels presents, ja que de l’obra de Valor és coneguda sobretot la seua vessant etnogràfica, amb de les Rondalles Valencianes, i la de gramàtic, amb La flexió verbal (1983).

En els següents torns de paraula els lectors van aprofitar per posar de relleu alguns dels elements més destacats del llibre, com per exemple el vocabulari, ric i amb unes descripcions impecables, que en moltes ocasions fan del text una crònica de la vida rural de les comarques del sud del País Valencià durant la primera meitat del s.XX. Més concretament dels primers mesos de la Guerra Civil (1936-1939), la qual Valor utilitza de rerefons per a desenvolupar una història en gran part autobiogràfica, en la que retrata les diferents classes socials del camp valencià, la idiosincràsia dels pobladors dels masos o les traïcions familiars entre la burgesia rural.

En la última sesión del Club de Lectura, Temps de batuda (1983) de Enric Valor (1911-2000) fue la novela de la que la docena de participantes pudimos hablar e intercambiar nuestras opiniones el pasado miércoles 11 de marzo.

En un primer momento, la intención era que la quedada del club sirviera de antesala a la conferencia de Tomàs Llopis «Enric Valor: La guerra en primera persona de Frederic Genovard y otros testigos» enmarcada dentro de los Encontres a Beniarbeig, y que estaba programada para el día siguiente. Desgraciadamente, la escalada de medidas preventivas frente a la actual situación sanitaria hizo que la conferencia se aplazara, pero al menos, antes del confinamiento desde el Club de Lectura pudimos compartir la lectura, no sólo con los miembros del club, sino también con Llopis, quien aceptó nuestra invitación de participar en la tertulia.

Publicada hace casi 40 años, Temps de batuda es la segunda parte de la trilogía Cicle de Cassana, iniciada por Sense la terra promesa (1980) y que cierra Enllà de l’horitzó (1991). Las tres novelas están ambientadas en la población de Cassana, inspirada en la Castalla (Alcoià) natal del escritor, al tiempo que en su conjunto, con 1.500 páginas forman la obra de narrativa más extensa de Valor . De hecho, entre las primeras intervenciones de los participantes se destacó cómo de desconocida era esta trilogía para muchos de los presentes, ya que de la obra de Valor es conocida sobre todo su vertiente etnográfica, con de las Rondalles Valencianes, y la de gramático , con La flexió verbal (1983).

En los siguientes turnos de palabra los lectores aprovecharon para poner de relieve algunos de los elementos más destacados del libro, como por ejemplo el vocabulario, rico y con unas descripciones impecables, que en muchas ocasiones hacen del texto una crónica de la vida rural de las comarcas del sur del País Valenciano durante la primera mitad del siglo XX Más concretamente de los primeros meses de la Guerra Civil (1936-1939), lo que Valor utiliza de trasfondo para desarrollar una historia en gran parte autobiográfica, en la que retrata las diferentes clases sociales del campo valenciano, la idiosincrasia de los pobladores de los caseríos o las traiciones familiares entre la burguesía rural.

Pin It on Pinterest